Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies
Màster universitari
Professorat
Aprofundeix en el món de la cultura i descobriràs les claus del segle XXI
Equip Docent
Director Acadèmic
Joan Fuster Sobrepere
Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra; Llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció d'Història) per la Universitat Autònoma de Barcelona i Postgrau en Direcció d'Institucions Artístiques i Culturals en Alta direcció. ESADE; i en Màrqueting de Serveis Alta Direcció ESADE. Actualment és el director dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, on és professor agregat des del 2001. És membre de Grup d'Història del Parlamentarisme, Grup de Recerca consolidat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2007 és director acadèmic del Centre de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a Barcelona.
Director del Màster
Francesc Núñez Mosteo
Francesc Núñez Mosteo (Tivissa, Ribera de l'Ebre, 1961) és doctor en sociologia (UAB, 2005), llicenciat en filosofia (UB, 1984) i llicenciat en sociologia (UAB, 1994). Actualment és professor agregat dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i Director acadèmic del Màster Universitari d'Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. També és Professor convidat de la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL). Pel que fa a la recerca, procedent de la sociologia del coneixement s'ha centrat en la sociologia de les emocions (emocions, consum i tecnologia).
Professorat
Ana Rodríguez Granell
Ana Rodríguez Granell (Tarragona, 1981) és doctora en Història del Art per la Universitat de Barcelona en l'especialitat de història del cinema. Actualment és professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, on coordina assignatures de Història del Art, Història del cinema, Mitjans de comunicació i Cultura i innovació al Grau d'Humanitats i al Postgrau en Arts, mitjans digitals i cultura popular UOC-LABoral.
Begonya Enguix Grau
Begonya Enguix és professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC on coordina assignatures d'Antropologia i Gènere. Llicenciada en Antropologia Americana (Universidad Complutense de Madrid) i en Publicitat (UCM-UOC), és Doctora en Antropologia Social (Universitat Rovira i Virgili, Tarragona). Té també estudis de Filosofia (Universitat de València). Pel que fa a la recerca, les seves línies prioritàries de recerca són: gèneres, cossos, sexualitats, identitats, antropologia urbana i antropologia dels media. Ha estat investigadora de l'Institut de Sociologia i Antropologia de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions (Generalitat Valenciana/ Diputació de València), del Grup de Recerca Escola- Treball (UAB) i ha participat en grups de recerca sobre migracions, antropologia del cos i gènere, entre altres. Forma part del Grup de Recerca en Antropologia del Cos de l'Institut Català d'Antropologia, del Grup de Recerca consolidat en Antropologia Social (URV).
Diana Roig Sanz
Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona (2008) i en Lletres i Ciències Humanes per la Universitat de Marseille-Aix-en-Provence (2008), va ser becària FPU al departament de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona entre 2003 i 2007, on va dur a terme la seva tesi doctoral sobre la recepció de la literatura espanyola a la premsa catalana de la Segona República. Ha realitzat estades d'investigació a la Universitat Catòlica de Lovaina (2014-2015), l'École Normale Supérieure de París (2009-2011) (com a investigadora `Beatriu de Pinós') i La Sapienza de Roma (2008), i també ha desenvolupat la seva recerca a la Sorbonne Nouvelle (2007) i la Universitat d'Àmsterdam (2005), centres on ha impartit docència en literatura, llengua i traducció. En l'àmbit nacional, ha estat investigadora `Juan de la Cierva, al departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (2011-2014) i és, en l'actualitat, investigadora `Ramón y Cajal a la Universitat Oberta de Catalunya. Les seves línies de recerca se centren principalment en l'àmbit de la sociologia de la traducció, la crítica literària catalana i espanyola en relació amb l'europea, i l'estudi de la circulació de les literatures estrangeres a Catalunya i Espanya. Entre les seves publicacions principals cal assenyalar diversos articles a revistes científiques nacionals i internacionals, la publicació del llibre Bourdieu después de Bourdieu (Arco Libros, 2014), la seva tesi doctoral Recepción de la literatura española en la prensa barcelonesa de la Segunda República (FUE, 2009), l'edició del Diari d'Artista de Joan Ponç (Edicions Poncianes 2009) i dos llibres en preparació Mapping Literary Global Translation Flows (John Benjamins) i Customs officers or smugglers. Literary translation and cultural mediators in peripheral cultures (Palgrave), que volen contribuir a l'estudi de la circulació de la literatura traduïda i de les xarxes i mediadors culturals des d'una perspectiva transnacional.
Isaac González Balletbó
Isaac Gonzàlez Balletbò (1974) és llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, diploma d'Estudis Avançats al departament de Sociologia (2007) i és doctor per la mateixa universitat, amb la tesi Els tres esperits de la segona modernitat. Un marc conceptual per a l'anàlisi de les desigualtats socials contemporànies (2010). També té el Postgrau en Antropologia Aplicada al Benestar Social per la UAB. És professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC des de l'any 2007. De la seva etapa professional prèvia destaca haver treballar com a investigador i coordinador del grup de recerca en educació de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB. Durant la seva etapa formativa va ser investigador al Consorci Institut de la Infància i del Món Urbà i del grup de recerca GIRCOM de la UOC.
Jaume Claret Miranda
Jaume Claret (Barcelona 1973) és professor agregat dels Estudis d'Arts i Humanitats i director del Grau en Història, Geografia i Història de l'Art UdL-UOC. Llicenciat en Ciències de la Comunicació (UAB, 1996) i en Humanitats (UPF, 1998), i doctorat en Història (UPF, 2004), va dedicar la seva tesi doctoral a la història de les universitats espanyoles i a la política universitària durant la Segona República, la guerra civil i els primer anys del franquisme, posteriorment publicada com El atroz desmoche (Crítica, 2006). La seva recerca s'ha centrat en la historia intel·lectual, cultural i política espanyola i catalana (durant el període contemporani) y actualment es Investigador Principal del projecte de recerca: Regiocat. Regionalisme a Catalunya sota el règim de Franco: discursos i pràctiques. És autor de diferents articles, capítols i llibres en història, entre els darrers: Breve historia de las Brigadas Internacionales (La Catarata, 2016) i Pasqual Maragall: pensamiento y acción (RBA, 2017). Membre del Consell Editorial de Rúbrica Contemporánea i Dictatorships & Democracies) i del Consell Científic de Represura, col·labora amb diferents editorials i ressenya novetats d'assaig pel diari ARA.
Jaume Subirana Ortín
Jaume Subirana és doctor en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1999) i llicenciat en Filosofia i Lletres per la mateixa universitat (1986). Professor agregat dels Estudis d¿Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, on coordina assignatures del Màster universitari d'Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies, del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG i del grau de Llengua i Literatura Catalanes. La seva recerca se centra en qüestions de cultura, literatura, espai i identitat, amb un especial interès per la literatura i la cultura catalanes i per la ciutat de Barcelona. És un dels membres fundadors del grup de recerca IdentiCat, on ha dirigit el projecte d'i D "Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: institucionalització, representacions i identitat¿ (FFI2011-24751).
Joan Campàs Montaner
Llicenciat en Filosofia i en Història, doctor en Història contemporània, i estudiós del paradigma hipertextual i de l'art digital. A més de llibres sobre art, història, cultures de l'alimentació, estètica i edició electrònica, he implementat diversos hipertextos sobre obres d'art (com ara Las meninas , de Velázquez; Les senyoretes d'Avinyó , de Picasso; la Cripta de la Colònia Güell, de Gaudí; el Gernika , de Picasso; Aproximació ecològica a l'evolució humana; Marat assassinat , de David; o el Partenó) i he col·laborat en l'anàlisi multimèdia d'obres d'art en CD-ROM i DVD. La meva àrea de recerca està centrada en la Cibercultura hipertextual, en particular, en l'anàlisi de les formes emergents de creació artística a Internet, i l'he focalitzat en els estudis sobre la interactivitat, l'imaginari ciborg i el cos digital, la telepresència, la semiòtica dels nous mitjans, l'art a l'era de la reproductibilitat digital, l'art fractal, el net.art, l'art transgènic i els museus virtuals per a l'art en xarxa. A la meva seu web, Aura digital, hi podreu trobar un extens estudi sobre l'art digital, les instal·lacions interactives o el hacktivisme. El meu curs en línia d'Història de l'Art va ser finalista del Premi Möbius de Barcelona corresponent a l'any 1998; he guanyat el V premi d'assaig sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle (2003), que concedeix el Consell Social de la Universitat de les Illes Balears amb el treball "L'art en pantalla. La creació digital a Internet".
Muriel Gómez Pradas
Muriel Gómez Pradas és doctora en Història de l'Art per la Universitat de Saragossa, llicenciada en Geografia i Història, especialitat en Història de l'Art per la universitat de Barcelona i postgrau en Museografia per la Universitat Politècnica de Catalunya. Va ser conservadora de les col·leccions asiàtiques al Museu Etnològic de Barcelona, i actualment és directora del Màster en Gestió cultural UOC-UdG dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i coordinadora de la Càtedra Miró (UOC-Fundació Joan Miró). Ha estat becada per la Japan Foundation Fellowship Researcher i pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte amb la beca Jose Castillejo 2017. Els seus camps de recerca es centren en els processos de creació i institucionalització de les col·leccions de museus, la recepció de l'art (especialment el d'altres cultures, prenent com a cas d'estudi l'art japonès), l¿art popular i tradicional japonès (el Mingei Undo), la figura de l'escultor Eudald Serra i els moviments d'avantguarda de la primera meitat del segle XX.
Narcís Figueras Capdevila
Narcís Figueras Capdevila (Sils, la Selva, 1962) és llicenciat en lletres (filologia clàssica) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va obtenir la Suficiència Investigadora a la Universitat de Girona, on és doctorand. Ha estat professor agregat d¿ensenyament secundari. Actualment és professor dels Estudis d¿Arts i Humanitats de la UOC, on s¿ocupa de la coordinació de matèries de Llegua llatina als graus d¿Humanitats i de Llengua i Literatura Catalanes i de Literatura catalana d¿època moderna en aquest últim, així com de Correcció i Assessorament lingüístic en aquest i en el grau de Traducció i Llengües aplicades. Igualment coordina matèries en els màsters d¿Humanitats i d¿Estudis Catalans i en el Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga. Pel que fa a l¿activitat de recerca, treballa, d¿una banda, en l¿àmbit de la historiografia humanística i, de l¿altre, en aspectes de patrimoni literari i en la sociabilitat erudita i la recerca local en la cultura catalana contemporània.
Natàlia Cantó Milà
Llicenciada en Sociologia (UAB) i doctora en ciències socials (Universität Bielefeld). És professora dels Estudis d'Arts i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des de l'any 2007 i prèviament havia estat professora de teoria sociològica i polítiques socials a la Universität Leipzig (2003-2006) i professora d'història de la sociologia i teoria sociològica a la Universität Bielefeld (1999-2003). Els seus àmbits de recerca són la teoria sociològica, sociologia de les emocions, de la cultura i de la memòria. És autora del llibre A Sociological Theory of Value. Georg Simmel's Sociological Relationism (Transcript/Transaction Publishers, 2005). Els seus articles més recents són: `Desired Images, Regulating Figures, Constructed Imaginaries: The Future as an Apriority for Society to be Possible: (Current Sociology, http://csi.sagepub.com/content/early/2015/01/09/0011392114556583.abstract); `Gratitude: invisibly webbing society together: (Journal of Classical Sociology, February 2013; vol. 13, 1: pp. 8:19; http://jcs.sagepub.com/content/13/1/8.full.pdf+html)
Roger Martínez Sanmartí
Roger Martínez és professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, a més de Llicenciat en Ciències Polítques i Sociologia i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, i Doctor en Sociologia per la mateixa universitat. També ha estat Batista i Roca Fellow al Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge (1998-2000), i Investigador Resident a l Internet Interdisciplinary Institute de la UOC (2010-11). Fa recerca, en el marc del GRECS (Grup d'Estudis en Cultura i Societat), sobre les formes de producció cultural associades a la cultura popular contemporània, les jerarquies socials i les noves mediacions tecnològiques. Ha treballat en els camps del gust, la música i les cultures juvenils (la seva tesi doctoral es titulà Taste in music as a cultural production. Young people, musical geographies and the imbrication of social hierarchies in Birmingham and Barcelona) i també sobre les pràctiques culturals al voltant de les noves tecnologies. Fa docència al Grau en Humanitats.
Teresa Iribarren Donadeu
Teresa Iribarren és Doctora per la UAB (2007). Va llicenciar-se en Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Catalana, el juliol de 1991, i el setembre del mateix any va iniciar la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rep una beca predoctoral del Ministerio de Educación y Ciencia (1993-1996) que li permet iniciar la recerca entorn de les relacions entre la cultura catalana i l'anglosaxona i, paral·lelament, esdevé membre del Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània (Jordi Castellanos, UAB). Més endavant col·labora amb el grup de recerca The Reception of British and Irish Authors in Europe (Elinor Shaffer, University of London): són fruit d'aquesta col·laboració els capítols catalans dels llibres The Reception of James Joyce in Europe (2004) i The Reception of H.G. Wells in Europe (2005) i la col·laboració científica en l'exposició Joyce y España (2004).
Professors Col.laboradors
Andreu Navarra Ordoño
Andreu Navarra és historiador i escriptor. Es professor col.laborador del màster d'Humanitats de la UOC. Es va doctorar en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona (2010). Va exercir la recerca postdoctoral en el Grup d'Estudis d'Història Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva especialitat és la Història Cultural i Política d'Espanya i Catalunya entre 1875 i 1936. Publica a diversos mitjans i combina la recerca amb la creació literària.
Guillem Antequera
Doctor en Història de l'Art (tesi sobre Didàctica de l'Estètica i la Teoria de l'Art) per la Universitat de Barcelona, màster en Art i Educació per la mateixa universitat i màster en Formació del Professorat per la Universitat Internacional de València. És professor de batxillerat de les Escoles Freta Calella i Mataró i ha impartit docència en l'àrea d'Estètica i Teoria de l'Art de la Universitat de Barcelona. Ha participat en múltiples projectes d'innovació i investigació educativa i les seves principals publicacions han tractat sobre l'aprenentatge i la qualitat educativa en els estudis de les arts.
Joan Esculies Serrat
És professor col·laborador del màster d'Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Escriptor i historiador. Ha publicat assajos, articles acadèmics i biografies centrats en el catalanisme polític del segle XX. És un dels grans especialistes en la figura del president Josep Tarradellas. Entre les seves obres recents destaca 1917. El año en el que España pudo cambiar (2018), escrita amb David Martínez Fiol. És columnista dels diaris El País i Ara, i analista polític a Ràdio Nacional d'Espanya, SER-Catalunya i Televisió de Catalunya.
Joan Miquel Gual Bergas
Doctor en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica (UPF) i màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu (UAB). Ha publicat articles sobre cinema a diverses revistes especialitzades. Com a programador cinematogràfic, ha coordinat el cinefòrum «El poble desnonat», sobre la representació del cicle immobiliari espanyol i les lluites pel dret a l'habitatge. És especialista en la relació entre cinema i política i en cinema de no-ficció.
Laura Virginia Fólica
Doctora en Comunicació Lingüística i Mediació Multilingüe, màster en Traducció Literària i Literatures Comparades a la Universitat Pompeu Fabra, on és professora. Forma part del projecte de recerca MapModern i del grup GlobaLS a la UOC. Les seves línies de recerca són la literatura comparada, la sociologia de la literatura i la traducció, i les humanitats digitals. Des del 2004 treballa com a traductora per al món editorial i audiovisual hispànic.
Maria Dasca
Doctora en Filologia Catalana (2008), és especialista en Literatura Catalana Contemporània. Ha treballat en diverses universitats catalanes (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra) i estrangeres (Universitat París-Sorbona i Universitat de Brown). Des del 2015 és professora d'Estudis Catalans a la Universitat Harvard.
María Ferrando Montalvà
Doctora en Música, màster en Comunicació Audiovisual i llicenciada en Ciències i Història de la Música. Treballa des del 2005 al Palau de les Arts Reina Sofía com a regidora d'escena i stage manager, estant en constant contacte amb figures de primera línia de les arts escèniques i amb l'actualitat lírica.
Max Hidalgo Nácher
Professor de la secció de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador del Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Llicenciat en Periodisme per la UAB i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB, va cursar el màster de Lettres, Arts et Pensée Contemporaine a la Universitat París VII (Denis Diderot), on va presentar, sota la direcció de Julia Kristeva, una investigació sobre Le sujet du langage dans l'œuvre de Samuel Beckett. Va doctorar-se l'any 2013 a la UB amb una investigació sobre El problema de la escritura en el campo intelectual francés (1945-1975). Ha realitzat estades de recerca a la Universitat de Rosario (2013), Universitat de São Paulo (2015 i 2017) i Universitat Harvard (2016), i codirigeix la revista Puentes de Crítica Literaria y Cultural. Els seus principals camps d'investigació són la història de la teoria literària, la seva circulació i els seus usos internacionals des de la segona meitat del segle XX i les escriptures de l'exili republicà de la guerra civil espanyola de 1936.
Montserrat Crespín
Llicenciada en Dret i en Filosofia, màster en Investigació Contemporània d'Àsia Oriental i doctora en Filosofia. Investigadora especialitzada en filosofia japonesa moderna i contemporània, actualment és professora a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, a les àrees de Pensament d'Àsia Oriental, Filosofia Política, Epistemologia i Operativa del Comerç Internacional.
Montse Gatell Pérez
Doctora en Llengua i Literatura Catalanes. Màster en Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies. Llicenciada en Filologia Catalana i Filologia Semítica. El seu àmbit d'estudi és el que comprèn la literatura contemporània, especialment les narratives de la memòria i de la violència contra les dones.
Rafael Pinilla
Doctor en Història de l'Art i investigador associat del Grup de Recerca AGI/Art, Globalització i Interculturalitat, de la Universitat de Barcelona. La seva línia de recerca aborda la reorganització del treball des de la perspectiva de les pràctiques artístiques contemporànies i l'economia política de l'art. Professor col.laborador dels estudis de Cultura i Mercat de la UOC.
Xavier Ortells Nicolau
Llicenciat en Estudis Anglesos i doctor en Estudis d'Àsia Oriental. Especialista en Literatura Anglesa i Cultura i Societat Contemporània de la Xina. Professor associat a la Universitat de Barcelona i professor del grau de Negocis Internacionals a ESERP Business School. Membre del grup de recerca ALTER (UOC).
En qué idioma prefieres realizar tus estudios
Pagament fraccionat
Pots fraccionar en quotes el pagament del teu grau, quota inicial del 35% de la matrícula.
Següent quota, al febrer.
Informa-te'n
Per què escollir la UOC?
