Màster universitari de Filosofia per als Reptes Contemporanis

Professorat

Analitza i explora els grans reptes del món contemporani.

Direcció dels Estudis d'Arts i Humanitats

Joan Fuster Sobrepere

Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra; llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció d'Història) per la Universitat Autònoma de Barcelona i postgrau de Direcció d'Institucions Artístiques i Culturals en Alta Direcció a ESADE, i de Màrqueting de Serveis d'Alta Direcció a ESADE. Actualment és el director dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, on és professor agregat des de 2001. És membre del Grup d'Història del Parlamentarisme, grup de recerca consolidat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 2007 és director acadèmic del Centre de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a Barcelona.

Direcció del programa

Marina Garcés Mascareñas

Doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Professora agregada dels estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. Membre del claustre acadèmic del Programa d'Estudis Independents del MACBA. Directora de l'Aula Oberta de l'Institut d'Humanitats (CCCB) de Barcelona. Premi Ciutat de Barcelona d'Assaig 2018. Autora de nombroses obres (llibres i articles) sobre filosofia contemporània.

Professorat

Eduard Aibar Puentes

Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Director del grup de recerca Open Science and Innovation (OSI). Especialista en estudis de ciència i tecnologia (STS). Ha estat professor de la Universitat de Barcelona, investigador postdoctoral de la Universitat de Maastricht (Països Baixos) i de la Universitat de Salamanca.

CV Blog

Pau Alsina González

Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Director d'Artnodes, revista acadèmica d'art, ciència i tecnologia. Investigador dels grups consolidats reconeguts per l'AGAUR: Art, Arquitectura i Societat Digital (UB) i Mediaccions-ArtMatters (UOC) de cultura digital.

Natàlia Cantó Milà

Llicenciada en Sociologia (Universitat Autònoma de Barcelona) i doctora en Ciències Socials (Universitat de Bielefeld). És professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des de l'any 2007 i abans havia estat professora de Teoria sociològica i polítiques socials a la Universitat de Leipzig (2003-2006), i professora d'Història de la sociologia i teoria sociològica, Sociologia de les emocions, de la cultura i de la memòria. És autora del llibre: A Sociological Theory of Value. Georg Simmel's Sociological Relationism (Transcript / Transaction Publishers, 2005) i ha publicat articles recents sobre l'àrea de la sociologia i l'antropologia. Pertany al grup de recerca PROTCIS (Processos d'Obertura i Tancament Culturals i Socials).

Pere Fabra Abat

Doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciat en Filosofia i en Dret per la Universitat de Barcelona. Professor de Teoria i Filosofia del Dret als Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des del 1997; ha estat director d'aquests estudis, així com Vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat de la UOC. És investigador del grup de recerca consolidat "Dret d'Internet" i va ser promotor i primer director de la Revista "IDP-Internet, Dret i Política".

Josep-Anton Fernàndez Montolí

Doctor en Llengües Modernes per la Universitat de Cambridge i llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 2007 és professor agregat d'Estudis Catalans als Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. Fins al 2006 va ser professor titular (Senior Lecturer) de llengua i literatures catalanes a Queen Mary, University of London, on va fundar i dirigir el Centre for Catalan Studies. Entre 2015 i 2018 va ser Director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull. És especialista en literatura i cultura catalanes dels segles XX i XXI i en estudis de gènere i sexualitat (queer theory, feminisme, psicoanàlisi). A més de nombrosos articles en revistes especialitzades, ha publicat els llibres El malestar en la cultura catalana: La cultura de la normalització 1976-1999 (2008) i Another Country: Sexuality and National Identity in Catalan Gay Fiction (2000); és editor del volum El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics (2000) i co-editor (amb Adrià Chavarria) de Calçasses, gallines i maricons: Homes contra la masculinitat hegemònica (2004). El seu llibre més recent és Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: Institucionalització, representacions i identitat (2015), co-editat amb Jaume Subirana.

Academia

Daniel López Gómez

Daniel López Gómez (UOC) és Doctor en Psicologia Social, Professor Associat dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i membre del grup de recerca CareNet del Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Tot i que el seu doctorat és en Psicologia Social, el seu camp de treball són els Estudis de Ciència i Tecnologia (CTS). Des d'aquí ha estudiat les infraestructures i pràctiques de cura en l'àmbit de la vellesa i la discapacitat i processos d'innovació "de base" com els habitatges col·laboratius per a majors o les iniciatives de cura mútua en contextos de crisis. Des d'un punt de vista teòric, el seu treball està molt inspirat per la Teoria de l'Actor-xarxa, el postestructuralisme i la tecnociència feminista. Més recentment, s'ha començat a interessar per l'estudi de les tecnologies de self-tracking, els projectes de sensòrica participativa i les pràctiques de manteniment i reparació com a cura infraestructural. Ha estat investigador visitant del Centre for Invention and Social Process (Goldsmiths, Universitat de Londres), investigador postdoctoral Marie-Curie del grup de recerca Law, Science and Technology Studies (LSTS) a la Vrije Universitet de Brussel·les, i professor visitant a la Universitat Andrés Bello (Xile) i al Departament d'Antropologia de la Universitat de Copenhagen. És membre de l'Associació Europea per a l'Estudi de la Ciència i la Tecnologia (EASST), la xarxa espanyola de STS, i el consell de l'Associació Catalana de Geriatria i Gerontologia.

Hug March Corbella

Llicenciat en Ciències Ambientals (2005) i Doctor en Ciències Ambientals (2010) per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria acadèmica l'ha portat a ser investigador pre-doctoral visitant a la School of Environment and Development de la Universitat de Manchester i investigador post-doctoral a l'INRA de Toulouse i al Geosciences Environment Toulouse. Des de 2012 treballa a la UOC, primer com a investigador postdoctoral i investigador sènior a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i des de 2018 com a professor agregat als Estudis d'Economia i Empresa. La seva recerca pivota al voltant de l'ecologia política i economia política del cicle de l'aigua (privatizació, financialització, etc.) i l'anàlisi crític de nous paradigmes de sostenibilitat, amb especial èmfasis en l'escala urbana. Té les acreditacions de Lector i de Recerca de l'AQU, així com un tram de recerca (AQU).

Francesc Núñez Mosteo

Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Director del màster d'Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies de la UOC. Ha estat professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona i és professor convidat de la Universitat Ramon Llull. Va ser vocal i secretari del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (2007 a 2017). La seva recerca s'ha centrat en la sociologia del coneixement i en la sociologia de les emocions. Pertany al grup de recerca MEDUSA (Gèneres en Transició. Masculinitats, Afectes, Cossos i Tecnociència).

CV Blog

Israel Rodríguez Giralt

Doctor en Psicologia Social (UAB). Coordinador del grup de recerca Care & Preparedness in the Network Society, CareNet (IN3, UOC). Treballa en el camp dels Estudis Socials de Ciència i Tecnologia (STS) investigant noves formes d¿experimentació social, mobilització ciutadana i debat públic en situacions de crisi, desastre i controvèrsies tecnocientífiques públiques.

Isabel Ruiz Mallén

Doctora en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona; llicenciada per la mateixa universitat i postgrau en Ciències Biològiques per la Universidad Nacional Autónoma de México. Actualment és investigadora "Ramón y Cajal" al grup consolidat de recerca Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab) de l'Internet Interdisciplinari Institute de la UOC, des d'on coordina la línia de recerca en co-producció del coneixement i ciència ciutadana i participa en tres projectes europeus com a investigadora principal de la UOC sobre educació per la sostenibilitat, educació de la ciència i governança participativa per la conservació de la biodiversitat. És membre del Consell Català de Comunicació Científica (C4).

Susanna Tesconi

Professora dels Estudis d'Informàtica i Multimèdia de la UOC i membre de DARTS, grup de recerca interdisciplinària sobre disseny, art, tecnologia i societat. Llicenciada en Filosofia per la Università degli Studi di Pisa i doctora en Educació per la UAB, és dissenyadora d'entorns d'aprenentatge i investigadora. El seu treball s'inspira en la interacció entre processos d'aprenentatge i tecnologia amb l'objectiu d'acompanyar a les persones en el desenvolupament dels seus propis dispositius, eines i entorns. La pràctica de disseny d'entorns d'aprenentatge s'integra en el seu focus de recerca sobre el potencial del digital making com a eina de formació docent. Des del 2014 es también part integrant de la Fablearn Fellowship, impulsada pel Transformative Learning Technologies Lab de la Universitat de Stanford, i de la Columbia University, grup que treballa en el disseny d'entorns per a educadors de Fab Labs i Makerspaces.

Web personal

Professorat col·laborador

Adrián Bueno Junquer

Membre de la Societat Espanyola de Fenomenologia; graduat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb un postgrau en Filosofia i Història de les Religions per la Universidad Nacional de Educación a Distancia, un Màster en Filosofia Teòrica i Pràctica per la Universidad Nacional de Educación a Distancia, i un Màster Universitari d'Advocacia per la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment es troba cursant el Màster d'Història Contemporània Espanyola de la Universidad Nacional de Educación a Distancia, i el grau de Erste Juristische Prüfung Rechtswissenschaft de la FernUniversität de Hagen (Alemanya). És traductor en formació i ha desenvolupat una estada internacional d'investigació sobre fenomenologia jurídica a la Darmstadt Technische Universität, on resideix en l'actualitat.

Blanca Callén Moreu

Doctora en Psicologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va fer la seva investigació postdoctoral a la Universitat de Lancaster entorn de les respostes innovadores informals i ciutadanes al problema de la deixalla electrònica. És professora associada a la Universitat de Vic i investigadora social a Grigri Projects. És cofundadora de l'associació Restarters BCN, dedicada a la promoció de la cultura de la reparació i les alternatives a l'obsolescència tecnològica.

Web Restarters

Marta García Quiñones

Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona, investiga els discursos disciplinars sobre el so, l'escolta i la música. Ha editat La música que no se escucha (Orquestra del Caos, 2008) i, amb Anahid Kassabian i Elena Boschi, Ubiquitous Musics (Routledge, 2013). Com a membre de la xarxa internacional "Sound in Media Culture" (2010-2013) va participar a Sound as Popular Culture (MIT Press, 2016), ed. Jens Papenburg i Holger Schulze, i ha publicat també capítols a Making Music, Making Society (Cambridge Scholars, 2018), ed. Josep Martí i Sara Revilla, a The Routledge Companion to Music, Mind and Wellbeing (2018), ed. Penelope Gouk, James Kennaway, Jacomien Prins i Wiebke Thormählen, i més recentment a Terremotos musicales (Antoni Bosch, 2020), ed. Pedro Alcalde i Marina Hervás. És professora associada al TecnoCampus-Maresme (UPF).

Academia

Antonio Gómez Villar

Professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Investiga sobre les maneres en què s'ha redefinit el camp conceptual de recomposició de classe atenent a la transformació de les subjectivitats i les noves relacions culturals i polítiques, i sobre l'anàlisi dels repertoris d'acció col·lectiva des d'una perspectiva antagonista. És autor dels llibres Ernesto Laclau i Chantal Mouffe: Populisme i hegemonia (Gedisa, 2018), i editor dels llibres Working Dead. Escenarios del postrabajo (La Virreina, 2019), amb María Ruido i Marta Echaves, i Vidas dañadas. Precariedad y vulnerabilidad en la era de la austeridad (Artefakte, 2015), amb Sonia Arribas.

Irene Gómez Franco

Doctora en Filosofia per la Universitat Tècnica de Berlín i la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). Va fer els estudis predoctorals i postdoctorals com a becària Marie Curie, aquests darrers a la Universitat de Potsdam (Alemanya) i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB) i en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des del 2010 és investigadora convidada a l'Institut de Filosofia del CSIC. Ha publicat en revistes internacionals en temes com les teories de la justícia distributiva i del benestar, la justícia internacional i intergeneracional, i l'ètica ambiental. És professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professora a la INSEEC - EBS Grande École de París.

Academia

Ignasi Gozalo Salellas

Doctor en Filosofia per la Universitat de Pennsylvania, amb especialitat en Estudis Hispànics (EEUU), és també llicenciat en Comunicació Audiovisual (Universitat Pompeu Fabra) i en Humanitats (Universitat Oberta de Catalunya). Actualment és professor visitant a la Universitat d'Ohio State (EEUU), al departament de World Languages i Film Studies. La seva recerca es basa en l'arqueologia dels mitjans com a eina d'anàlisi de les lògiques del discurs entre institucions polítiques i capitalisme cultural. És co-autor del llibre El síntoma Trump. Qué hacer ante la ola reaccionaria (Lengua de Trapo, 2019). A banda de la seva vessant acadèmica, és realitzador audiovisual, amb una llarga trajectòria en televisió i arts visuals.

Ester Jordana Lluch

Llicenciada en Psicologia (2001) i en Filosofia (2008), i doctora en Filosofia (2017). Actualment és professora en el grau d'Arts i Disseny de l'Escola Massana, Centre d'Art i Disseny de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en el màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El seu camp de recerca gira entorn dels vincles entre política, estètica i pensament crític contemporani des de la pregunta pel seu caràcter transformador. És autora del llibre Michel Foucault: biopolítica i governamentalitat (2018), Barcelona: Gedisa. Forma part de la Càtedra de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB) i és membre de la Xarxa Iberoamericana Foucault.

Academia

Jordi Magnet Colomer

Llicenciat en Sociologia i doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB). És membre del Comitè Editorial d'Oxímora. Revista Internacional de Ética y Política i de la Societat d'Estudis de Teoria Crítica (SETC). Ha estat professor visitant a la Universitat d'El Salvador (UES). Les seves darreres publicacions són «Dialéctica, temporalidad e historicidad en los escritos tempranos de H. Marcuse», Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason (2019, núm. 62, pàg. 79-97), i «¿Mundo fenoménico de la Sorge o mundo de la praxis humana?», Daimon. Revista Internacional de Filosofía (2019, núm. 76, pàg. 111-123).

Academia

Borja Muntadas Figueras

Doctor i llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB) i diplomat en Ciències Empresarials per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va fer la recerca postdoctoral a la Universitat Federal d'Uberlândia (el Brasil). És investigador del grup GIRCHE i membre del Consell Editorial del Laboratori Americà d'Estudis Constitucionals Comparats (LAECC). És professor col·laborador de Filosofia als Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i a La Salle. Ha impartit cursos i seminaris sobre filosofia moderna i sobre els diferents processos de subjectivació en el capitalisme digital a la UB. És cofundador i coordinador del Laboratori Capitalisme i Temporalitat a la UB. Treballa i investiga qüestions relatives a les relacions entre temporalitat i política i el malestar contemporani.

Fernando Paniagua de Paz

Historiador de formació, gestor cultural de deformació. Soc llicenciat en Història i Màster en Educació per la Universitat de Salamanca, DEA en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i MBA en Gestió de Cooperatives IL3-Universitat de Barcelona. Treballo a l'Ateneu Popular 9 Barris com a programador cultural. Soc membre fundador de la plataforma NoCallarem, un dels coordinadors del Barcelona Creative Commons Film Festival i gestionem la Xarxa de Comuns Audiovisuals CCWorld. Col·laboro fa més de deu anys amb la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya impulsant el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (FSMET). També fa anys que participo en el col·lectiu d'art i filosofia Espai en Blanc editors de elpressentiment.net.

Alba Torrents

Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en Comunicació Social per la Universitat Nacional de Còrdova. Actualment, treballa com a professora associada al Departament de Filosofia de la UAB i la Universitat de Girona (UdG). També és professora col·laboradora del màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva recerca actual gira entorn de la filosofia de la ciència feminista, les narratives posthumanistes i la qüestió del gènere en els estudis visuals i de la imatge.

Academia Web