En un context social i cultural en què l'esport ha adquirit una gran rellevància i l'alimentació té un paper cada vegada més crucial, la nutrició esportiva ha passat de ser un concepte utilitzat només en l'àmbit de l'esport professional o del culturisme, a emprar-se també des del punt de vista de la salut general i el benestar. La nutrició esportiva s'ha convertit en un sector amb molt bones perspectives econòmiques i d'ocupabilitat que requereix professionals amb coneixement científic i criteri per a orientar esportistes i persones actives que, cada vegada més sovint, busquen millorar el seu rendiment amb l'alimentació.

L'alimentació aplicada a l'activitat física i l'esport com a camp d'interès i coneixement ha crescut substancialment en els últims seixanta anys i l'alimentació de l'esportista va deixant enrere els mites i creences que durant dècades l'han acompanyat.

En els últims deu anys s'ha observat un gran avanç en els coneixements de nutrició en l'esport, i hi ha àrees que concentren i dirigeixen gran part de la investigació actual: els efectes de l'exercici sobre la utilització de proteïnes, el temps dels menjars per a maximitzar la resposta anabòlica i els graus d'evidència científica de l'ús de la complementació alimentària per al rendiment esportiu.

Espanya lidera la Unió Europea en pràctica habitual d'esport i exercici, i té una tendència positiva en el percentatge de població que va passar de no realitzar activitat física o realitzar-la de manera ocasional el 2009 a realitzar-la amb certa freqüència o de manera habitual el 2015, sent el cinquè país de tota la Unió Europea en què el nombre de practicants va augmentar més. En contrapartida a aquesta situació, tres de cada cinc espanyols no realitza cap activitat física moderada. Espanya mostra un dels valors més alts de la Unió Europea en marcadors d'inactivitat física. La inactivitat física és la responsable de l'increment del risc d'aparició de més de trenta-cinc malalties prematures, trastorns crònics i mort.

L'impacte econòmic de l'alimentació i l'esport està experimentant en els darrers anys uns canvis excepcionals i constants amb un gran mercat que inclou tant l'assessorament dels esportistes com els complements alimentaris per a esportistes, begudes i suplements esportius. En els últims anys el sector ha patit un fort creixement en sectors com l'outdoor, el dels sèniors, les dones, l'sportlifestyle i els sportlovers. En les últimes dècades s'ha passat dels esports clàssics al fitnes, i del fitnes al wellness. Les tecnologies tenen un paper essencial en aquesta nova configuració del model esportiu. Estem davant del que s'anomena smart health i smart sport. Tot aquest context apunta a una necessitat de professionals que els assessorin també en alimentació saludable, capaços de traslladar els coneixements científics i acadèmics a la realitat de la pràctica esportiva quotidiana de milions de persones.

També hi ha unes bones perspectives econòmiques en la indústria alimentària vinculada al sector de l'esport. Els productes que fa uns anys eren exclusivament per a atletes i culturistes estan atraient cada vegada més a un ampli perfil de consumidors, sobretot amb un perfil demogràfic cada vegada més jove. L'alimentació i l'esport representen un sector econòmic important i creixent, que genera notables ingressos i que està proporcionant oportunitats d'ocupació en llocs de treball que requereixen coneixements especialitzats en ciència i tecnologia.

El futur de l'alimentació i l'esport requerirà, per tant:

1) un nivell més elevat de formació i educació per a les persones que donin consell als esportistes;

2) integració de coneixement que provingui de diferents disciplines.

El màster universitari d'Alimentació en l'Activitat Física i l'Esport ofereix la formació necessària per a destacar en aquest àmbit professional.

Descarrega't el fullet informatiu del màster universitari d'Alimentació en l'Activitat Física i l'Esport