Accès obert Vols més informació?

Mitjançant temes transversals, l'assignatura analitza l'estat de la qüestió i fa una revisió dels factors clau que han estat fonamentals per explicar el món clàssic, grec i romà, a la conca mediterrània i a l'Occident europeu.

Inici: 17 febrer 2021

Aquests temes transversals se centren especialment en el paper de la dona en el món clàssic antic (Dona, teatre i educació per a la ciutadania: Antígona); el poder i la política (Imatge i poder: August i l'Ara Pacis Augustae), i el concepte d'alteritat en el món antic (L'alteritat: civilitzats vs. bàrbars). L'originalitat del plantejament radica, també, en el fet que cada tema s'articula entorn d'un objecte, una obra de teatre, un concepte o una obra d'art, la qual cosa permet, a més, replantejar anualment els temes entorn dels quals s'estructura l'assignatura i incloure les darreres interpretacions que es fan del món clàssic antic.

Aquesta assignatura forma part del grau d'Humanitats.

Objectius i competències

Objectius

  • Comprendre i assimilar els elements de la cultura clàssica en àmbits bàsics de la societat europea contemporània (educació, dret, institucions, oci...).
  • Reconèixer i comprendre els principals elements del patrimoni mitològic dels grecs transmesos per la literatura clàssica, i seguir-ne la influència fins al món contemporani mitjançant l'anàlisi de casos concrets.
  • Identificar les principals fases de l'evolució històrica del món grec i romà.
  • Identificar i comprendre els elements fonamentals de l'evolució socioeconòmica, politicoideològica i cultural de cada fase principal de l'evolució històrica en el món antic.
  • Ser capaç d'identificar les bases del món clàssic (grec i romà) que sustenten l'imaginari col·lectiu dels pobles d'Occident.
  • Posar en relació les produccions culturals (literàries, artístiques, ideològiques...) del món clàssic amb el moment històric i cultural en què apareixen.
  • Adquirir l'experiència en competències derivades del coneixement de conceptes clau sobre la història de l'art i la creació artística del món clàssic.
  • Adquirir un coneixement bàsic dels fonaments de la cultura clàssica grecoromana.

 

Competències 

Competències bàsiques i generals:

  • Tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i sol tenir un nivell que, si bé recolza en llibres de text avançats, també inclou alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi corresponent.
  • Tenir la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  • Fer judicis crítics i analítics que tinguin en compte el context i que contribueixin a l'aprofundiment de la matèria amb aportacions creatives.

Competències específiques:

  • Conèixer la tradició cultural pròpia.
  • Llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària.
  • Comprendre els grans processos socials, culturals i artístics en la història des d'una perspectiva actual.
  • Identificar, analitzar i comentar críticament obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.
Continguts

L'assignatura planteja alguns temes transversals que s'insereixen en quatre grans àmbits temàtics cronològics que, grosso modo, recullen el període que va del segle V aC al segle V dC:

  • Grècia, bressol de les cultures mediterrànies del I mil·lenni aC. Bases socials, econòmiques, culturals i històriques 

La Grècia clàssica (segles V-IV aC) té un període formatiu previ, l'etapa arcaica (segles VIII-VI aC) en la qual es formen les ciutats estat, amb Atenes i Esparta al capdavant. La política, la societat i la cultura d'Atenes, especialment, es desenvolupen en aquest període i posen les primeres bases de la nostra manera actual de concebre la vida política i el pensament polític. 

  • La cultura etrusca i les cultures orientalitzants de la Mediterrània

Els etruscs, els grecs i els cartaginesos influeixen en civilitzacions com la romana a Itàlia i els pobles ibers i celtibers de la península Ibèrica en aspectes com la cultura material, la religió i la guerra. 

  • Roma, la monarquia i la República com a bases de l'Imperi romà

El règim republicà, establert segons la tradició l'any 509 aC, crea un model de governació basat en un equilibri de poders (Senat, magistratures i assemblees) que ha influït en els models republicans moderns. 

  • L'Imperi romà: estructures polítiques, econòmiques, socials i culturals, i la seva extensió geogràfica.

August estableix un règim monàrquic amb aparença republicana, el Principat, en el canvi del segle I aC al segle I de la nostra era, en un període en què Roma domina tota la Mediterrània i grans extensions de territori a Europa, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, imposant una frontera física i cultural que separa els «romans» dels «bàrbars». L'extensió del model cultural romà a les províncies és un dels fets cabdals dels primers segles de la nostra era.

 

Materials

Tot el material docent d'aquesta assignatura està penjat i disponible a l'aula virtual.

Per fer aquesta assignatura s'han triat recursos diversos i específics per als reptes que es plantegen durant l'avaluació contínua.

 

Repte 1. Itinerari del món clàssic: Atenes/Roma

DOMÍNGUEZ MONEDERO, Adolfo Jerónimo; PASCUAL GONZÁLEZ, José (1999). «Atenas en la segunda parte de la Pentecontecia. I: la democracia ateniense en la época de Pericles». A: Esparta y Atenas en el siglo V a. C. (pàg. 161-186). Madrid: Síntesis.

FINLEY, Moses I. (2016).«Política». A: El nacimiento de la política (pàg. 71-94). Barcelona: Crítica.

FOX, Robin Lane (2007). «Prefacio: Adriano y el mundo clásico». A: El mundo clásico: la epopeya de Grecia y Roma (pàg. 13-21). Barcelona: Crítica.

GRIMAL, Pierre (2007). «Roma, reina de las ciudades». A: La civilización romana: vida, costumbres, leyes, artes (pàg. 205-249). Barcelona: Paidós.

HERNÁNDEZ DE LA FUENTE, David; LÓPEZ MELERO, Raquel (2014). «El espacio público y el marco familiar: ágora». A: Civilización griega (pàg. 41-79). Madrid: Alianza Editorial.

HERNÁNDEZ DE LA FUENTE, David; LÓPEZ MELERO, Raquel (2014). «Los griegos, signos de identidad: to hellenikon». A: Civilización griega (pàg. 15-39). Madrid: Alianza Editorial.

LÓPEZ BARJA DE QUIROGA, Pedro. «Espacio y tiempo» (2007). A: Pedro LÓPEZ BARJA DE QUIROGA; Francisco Javier LOMAS SALMONTE. Historia de Roma (pàg. 163-173).  Tres Cantos (Madrid): Akal.

TONER, Jerry (2017). «Un mundo antiguo distinto». A: Mundo antiguo (pàg. 9-31). Madrid: Turner.

 

Repte 2. Dona, teatre i educació per a la ciutadania: Antígona

Antígona Siglo XXI (2012). Adaptació de l'obra de Sòfocles a càrrec d'Isidro Timón i Emilio del Valle. Direcció: Emilio del Valle. Madrid: Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM).

BOWRA, Cecil Maurice (2015). «Poesía y política». A: La Atenas de Pericles (pàg. 175-216). Madrid: Alianza Editorial.

CANFORA, Luciano (1993). «El ciudadano» i «Apéndice documental». A: Philippe Borgeaud (et al.). El hombre griego (pàg. 139-176). Madrid: Alianza Editorial.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, Adolfo Jerónimo (2003). «La Grecia arcaica». A: Joaquín GÓMEZ-PANTOJA (ed.). Historia antigua (Grecia y Roma) (pàg. 73-138). Barcelona: Ariel.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, Adolfo Jerónimo; PASCUAL GONZÁLEZ, Joaquín (1999). «Atenas en la segunda parte de la Pentecontecia. I: la democracia ateniense en la época de Pericles». A: Esparta y Atenas en el siglo V a.C. (pàg. 161-186). Madrid: Síntesis.

Estudio 1: Antígona de Jean Anouilh (1978). Adaptació, direcció i realització de Fernando Delgado. Madrid: RTVE.

GUZMÁN GUERRA, Antonio (2006). «Antígona: las leyes escritas de los dioses». A: Introducción al teatro griego (pàg. 101-114). Madrid. Alianza Editorial.

PICAZO, Marina (2008). «Leyes, familia y mujeres en la ciudad griega». A: Alguien se acordará de nosotras: mujeres en la ciudad griega antigua (pàg. 51-72). Barcelona: Bellaterra.

SÒFOCLES (2009). «Antígona». A: Tragèdies tebanes (Antígona, Èdip rei, Èdip a Colonos) (pàg. 27-78 i 255-274). Carles Riba (trad.). Barcelona: Edicions 62 i Editorial Alpha.

 

Repte 3. Imatge i poder: August i l'Ara Pacis Augustae

BLÁZQUEZ, José María; CABRERO, Javier (2006). «Ara Pacis. Augusto, un genio de la propaganda política». A: La Aventura de la Historia (núm. 89, pàg. 96-103).

LE GALL, Joël; LE GLAY, Marcel (1995). «La monarquía augústea». A: El Imperio Romano. Tomo I. El Alto Imperio desde la batalla de Actium (31 a. C.) hasta el asesinato de Severo Alejandro (235 d.C.) (pàg. 33-77). Torrejón de Ardoz (Madrid): Akal.

Museo dell'Ara Pacis. Tour Virtuali Roma, Musei in Comune.

NAVARRO, Francisco Javier (2003). «El siglo II a. C. en Roma, entre la continuidad y el cambio». A: Joaquín GÓMEZ-PANTOJA (ed.). Historia antigua (Grecia y Roma) (pàg. 419-462). Barcelona: Ariel.

Smarthistory. Art, history, conversation (Ara Pacis Augustae) (2012). Beth HARRIS; Steven ZUCKER. Khan Academy. Disponible a YouTube.

SYME, Ronald (2010; reed. 2020). «El encauzamiento de la opinión pública». A: La revolución romana (pàg. 561-581). Barcelona: Crítica.

VEYNE, Paul (2009). «Objetivos del arte, propaganda y fasto monárquico». A: El imperio grecorromano (pàg. 335-370). Tres Cantos (Madrid): Akal.

ZANKER, Paul (1992). «El programa de revolución cultural». A: Augusto y el poder de las imágenes (pàg. 128-200). Madrid: Alianza Editorial.

 

Repte 4. L'alteritat: civilitzats vs. bàrbars

BEARD, Mary (2016). «Roma fuera de Roma». A: SPQR. Una historia de la antigua Roma (pàg. 507-560). Barcelona: Crítica.

HALSALL, Guy (2012). «Definiendo identidades». A: Las migraciones bárbaras y el Occidente romano, 376-568 (pàg. 51-78). València: Publicacions de la Universitat de València.

HEATHER, Peter (2010). «Emigrantes y bárbaros». A: Emperadores y bárbaros: el primer milenio de la historia de Europa (pàg. 19-56). Barcelona: Crítica.

LÓPEZ QUIROGA, Jorge (2008). «¿Sabían los barbaros que eran bárbaros? Nuestra imagen de las gentes barbarae a través de las fuentes». A: Antigüedad y Cristianismo (núm. 25, pàg. 19-36).

UBRIC RABANEDA, Purificación (2009). «Hacia la superación de los prejuicios: la integración del bárbaro en la vida cotidiana del Imperio romano tardío». A: Gonzalo BRAVO; Raúl GONZÁLEZ SALINERO (ed.). Formas de integración en el mundo romano (pàg. 59-73). Madrid: Signifer («Monografías de Antigüedad Griega y Romana»).

VEYNE, Paul (1991). «Humanistas: los romanos y los demàs». A: Andrea GIARDINA (et al.). El hombre romano (pàg. 395-422). Madrid: Alianza Editorial.

Recursos per a l'aprenentatge

Els recursos per a l'aprenentatge que ofereix la UOC són digitals i poden constar d'articles, capítols de llibre, casos pràctics, vídeos, webs, blogs i mòduls elaborats per autors experts en l'àmbit, editats per la UOC en multiformat (HTML5, WEB, EPUB, PDF, etc.).

També pot consultar-se la bibliografia recomanada (revistes i llibres electrònics, bases de dades, enciclopèdies i diccionaris online, portals temàtics...), a la Biblioteca de la UOC.

Requisits previs

No cal tenir coneixements previs específics per cursar aquesta assignatura.

 

Lectures preparatòries:

Recomanem la lectura d'un dels dos llibres breus següents, que serveixen per tenir una introducció més o menys teòrica de què significa (i què entenem per) el món clàssic actualment:

  • BEARD, Mary; HENDERSON, John (2016). El mundo clásico: una breve introducción. Madrid: Alianza Editorial.

Amb el fil argumental (o potser el MacGuffin) del temple d'Apol·lo a Bassae, a la regió grega de l'Arcàdia, els dos autors fan un viatge per comprendre l'essència del món clàssic i la seva pervivència en la cultura (occidental) posterior.

  • MORLEY, Neville (2019). El mundo clásico: ¿por qué importa? Madrid: Alianza Editorial.

Amb un estil incisiu i que convida a la reflexió, l'autor es planteja per què avui dia ens ha d'importar la cultura clàssica (i la seva història). En realitat, diu l'autor, el món clàssic ens explica com concebem el present i ens serveix, també (o pensem que ens pot servir) per concebre el futur.

Titulació

El seguiment i la superació de les assignatures cursades porta a l'obtenció d'un certificat de la UOC. Aquest document permetrà la convalidació -o reconeixement- amb les assignatures dels estudis universitaris de la UOC sempre que es reuneixin els requisits previs determinats.

Professorat
Glòria Munilla
Requisits tècnics

Per al seguiment d'aquesta assignatura és necessari disposar d'un ordinador de sobretaula o portàtil amb connexió a internet (per banda ampla, ADSL o cable) i un monitor amb una resolució mínima de 1.024 x 768 píxels. Per a poder consultar alguns materials també pot ser necessari un lector de DVD.

És recomanable que la CPU (sigui d'un ordinador de sobretaula o d'un portàtil) tingui com a mínim 2 GB de memòria RAM i 2 GHz de velocitat de processador.

És necessari un sistema operatiu Windows XP (o superior), Mac OS o Linux*. També es necessita tenir instal·lat un dels navegadors següents: Internet Explorer 9.0 (o superior), Mozilla Firefox o Chrome.

* A causa de la gran varietat de distribucions que hi ha, no especifiquem totes les versions possibles.

Procés de matrícula

Procés de matrícula

1. Formularis de matrícula

Emplena el formulari de matrícula del curs concret que t'interessa, que trobaràs a la part superior de la pàgina.

2. Accés al campus

Un cop feta la matrícula, rebràs les claus d'accés al Campus Virtual. És molt recomanable que hi accedeixis per a anar-te familiaritzant amb l'entorn. Al llarg del dia del començament de semestre s'activaran les teves aules virtuals al Campus.

Formes de pagament

El pagament dels cursos es fa amb targeta.

  1. TPVV: pagament amb una targeta de crèdit o de dèbit de qualsevol entitat financera, mitjançant el TPVV (terminal de punt de venda virtual) de «la Caixa».

Informació sobre el desistiment de matrícula

Descomptes

La UOC ofereix un seguit de descomptes. Si et pots acollir a algun, caldrà que en el moment de fer la matrícula el triïs en el desplegable de l'apartat Descomptes. En cas que et puguis acollir a més d'un, hauràs de triar el més beneficiós.

 

Descomptes per col·lectius

En cas d'aplicar-te un d'aquests descomptes en el moment de fer la matrícula, hauràs d'acreditar la condició de beneficiari presentant la documentació corresponent en el termini de deu dies naturals.

 

Família nombrosa

Els estudiants beneficiaris del títol de família nombrosa reconegudes per l'Estat espanyol o per l'organisme competent en la resta de països, tenen dret als següents descomptes, en funció de la categoria:

  • Famílies nombroses de categoria especial: descompte del 15%.
  • Famílies nombroses de categoria general: descompte del 7'5%.  

Persones amb discapacitat

Els estudiants amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% reconegut per l'Estat espanyol, o el grau equivalent per qualsevol altre país, tenen dret a un descompte del 15%.

Víctimes d'actes terroristes

Els estudiants (o els seus fills o cònjuges) que hagin estat reconeguts com a víctima d'actes terroristes per l'organisme competent en l'Estat espanyol, o de qualsevol altre país, tenen dret a un descompte del 15%.

Víctimes de violència de gènere

Els estudiants (i els seus fills o filles dependents) que hagin estat reconeguts com a víctima de violència de gènere , per l'organisme competent en l'Estat espanyol, o de qualsevol altre país, tenen dret a un descompte del 15%.

 

Descomptes per Comunitat UOC

UOC Alumni: 10 % de descompte

Pots obtenir aquest descompte si has obtingut un títol oficial (de grau, llicenciatura, diplomatura, enginyeria o màster universitari) o un màster o postgrau propi a la UOC.

UOC Alumni Premium: 15 % de descompte

Poden obtenir aquest descompte tots els membres d'Alumni Premium.

 

Assegurança gratuïta de matrícula 

La UOC ofereix una assegurança de matrícula per defecte i gratuïta als estudiants que fan uns estudis de durada mínima d'un semestre i que resideixen a l'Estat espanyol. D'aquesta manera, si us trobeu en una situació imprevista i no podeu pagar la matrícula, la Universitat us ajuda a continuar amb els vostres estudis.

L'assegurança cobreix els estudiants de graus, màsters universitaris, especialitzacions, postgraus i màsters propis, cursos d'Assignatures per a cursar lliurement i del Centre d'Idiomes Moderns, diplomatures, enginyeries i llicenciatures. 

 

+ Consulta la informació de l'assegurança gratuïta d'atur o malaltia per continuar estudiant

 

Programa UOC d'acompanyament a l'esportista de competició

Els esportistes de competició federats a la UFEC o bé vinculats al CAR de Sant Cugat, podran gaudir de descomptes en les seves matrícules de titulació pròpia i oficial de la UOC.

+Consulta la informació del programa 

Preu

Concepte Preu
Preu del curs 330,00 €

Matrícula abierta

Matricula't

Inici de docència: febrer 2021

Informació de preu i matrícula
Vols més informació?

Envia les teves dades i rebràs informació d'aquest programa i relativa a productes, serveis i activitats promocionals de la UOC

Introdueix un número de 9 dígits.
Introdueix un número de 9 dígits.
i_fix
Pref. Int.
Introdueix un número de 9 dígits.
i_fix
Pref. Int.
Introdueix un número de 9 dígits.
Sol·licita informació

La UOC en xifres

    70.274

    estudiants

    77.956

    graduats

    8.037

    aules obertes

    4.724

    docents

Reinventant la universitat

El model educatiu de la UOC

Per què escollir la UOC?

El moment de ser #eltuquevolsser és SEMPRE

Vols més informació?

Envia les teves dades i rebràs informació d'aquest programa i relativa a productes, serveis i activitats promocionals de la UOC

Introdueix un número de 9 dígits.
Introdueix un número de 9 dígits.
i_fix
Pref. Int.
Introdueix un número de 9 dígits.
i_fix
Pref. Int.
Introdueix un número de 9 dígits.
Sol·licita informació