Accès obert Vols més informació?

Neurociència cognitiva i tecnologies de la informació

El programa de recerca en neurociència cognitiva i tecnologies de la informació (CNIT) circumscriu el seu centre d'interès en l'estudi del substrat biològic subjacent a la cognició, amb un focus específic en el substrat neural dels processos mentals dels éssers humans. El CNIT posseeix dues línies d'estudi prioritàries estretament relacionades entre si: l'estudi de les funcions cognitives humanes a través de l'estimulació magnètica transcraneal (TMS, de l'anglès transcranial magnetic stimulation) i la millora, estimulació i rehabilitació de les mateixes. A través de la TMS és possible aprofundir en el cartografiat cortical i avançar en el coneixement del funcionament de les capacitats cognitives. Aquesta nova tècnica permet l'estimulació del cervell de forma no invasiva i indolora i permet explorar les diferents regions cerebrals i estudiar la plasticitat neuronal associada a l'aprenentatge en subjectes sans o amb alteracions neurològiques, ja sigui augmentant la excitabilitat de les neurones de determinades àrees corticals implicades en una funció determinada o interrompent temporalment la funció associada a una localització cerebral concreta. El desenvolupament d'aquestes línies de recerca tracta d'unificar i relacionar models computacionals amb dades conductuals dintre d'un marc neurobiológic, oferint una argumentació dirigida al nucli de la neurociència cognitiva i proposant que aquest camp d'estudi pot i ha de beneficiar-se dels avanços de la ciència cognitiva i del desenvolupament de la tecnologia de la informació.

Per més informació contacti amb el Dr. Diego Redolar (dredolar@uoc.edu)

Gènere i TICS

El principal objectiu del Programa de Recerca en Gènere i TICs és investigar la relació entre TICs i dones. Més específicament, es pretén estudiar.

  • L'accés i els usos de les TICs per dones en comparació amb els usos dels homes (plaer i consum): perquè/per a què/què?
  • Habilitats: diferències de gènere en accés i analfabetisme digital
  • Escassetat de dones en estudis i professions relacionades amb les TICs, segregació vertical i horitzontal.
  • Principals barreres de les dones per ascendir en l'escala professional en l'àmbit de la recerca. Són barreres culturals o institucionals? Poden ser abordades?
  • Polítiques d'igualtat
  • Persistència d'hàbits i formes d'organització tradicionals en les empreses de noves tecnologies (temps parcial, flexibilitat horària, teletreball).

Comunicació mòbil, economia i societat

Les xarxes de comunicació mòbil s'estan difonent arreu del món a una velocitat mai coneguda per qualsevol altra tecnologia de comunicació. La comunicació és un element primordial de l'activitat humana en totes les esferes de la vida. Per aquesta raó, allà on la infraestructura és suficient, aquest dispositiu de comunicació multimodal s'està convertint, o s'ha convertit ja, en un element habitual de la vida quotidiana; ja sigui com un complement del telèfon fix o com un substitut del mateix.

L'objectiu principal d'aquesta línea de recerca és desenvolupar producció científica que contribueixi a ampliar el coneixement del fenomen des d'una doble perspectiva, la sociològica i l'econòmica. Des d'un punt de vista geogràfic, la recerca se centra tant en els països més desenvolupats, principalment Europa, com en els països en vies de desenvolupament.

Oferim dues línies de recerca:

a) L'estudi de la intersecció entre envelliment i comunicació mòbil, tant en contextos desenvolupats com en desenvolupament. 
Aquesta línea està vinculada a la xara internacional A C M (Ageing Communication Media http://a-c-m.ca)

b) L'estudi de la contribució de la comunicació mòbil al desenvolupament econòmic i social en les zones pobres. Àmbit geogràfic: principalment, però no exclusivament, Amèrica Llatina.

Transformació urbana en la societat del coneixement

The urban political ecology/economy of the Smart City

Against the backdrop of the financial and environmental crises, the Smart City concept is increasingly and acritically mobilized as a win-win solution for cities across the world to improve the economy and the environment through technological solutions. Departing from urban political ecology and urban political economy approaches, we interrogate about the behind the new production of the city under the umbrella of the smart city concept. As indicative list of areas - but open to other proposals -we welcome applications addressing:

a) The Politics of the Smart City: what are the choreographies of power behind the production of the Smart City? Who produces the smart city and who is excluded from the process? How smart city discourses and strategies are produced and circulated; how are benefits distributed? What are the scalar and networked politics of the Smart City? Or in other words, who wins and who loses? How contestation is articulated and challenges the neoliberal production of the smart city?

b) The production of "smart" technonatures: our urban world is increasingly technologically produced, mediated and also enacted. In this sense it is interesting to problematize how new flows (information, water, energy, heat, cold, etc.) are incorporated into the urban metabolism by means of new networks.

c) Alternative technonatures and urbanisms: Alternative technonatures and urbanisms: we explore the conditions of possibility for emancipatory strategies and alternative models of urban environmental production from the grassroots.

Creativitat, Innovació Oberta i Economies Urbanes

Aquesta tema es dedica a la geografia de la innovació. La majoria d'empreses no innoven en isolació i cada cop més depenen en coneixements i idees externes. La línia de recerca explora l'emergència dels processos d'innovació oberta i es pregunta sobre els determinants de la concentració espacial de la creativitat. En particular, es centra en la geografia urbana i els models de negoci de les xarxes d'innovació oberta i la seva connexió amb els millieux innovadors.

Metropolis i Tecnologia

Analitzar els espais urbans actuals en els quals la tecnologia es posa de manifest per, alhora, observar quines són les pràctiques i interaccions socials que caracteritzen el context urbà en relació amb la tecnologia i quins processos socials es posen en marxa (subjectivitat, (im)mobilitat, control, regulació, exclusió, etc.) en aquests contextos urbans. Usar tècniques qualitatives que permetin aquesta anàlisi i observació urbana i, alhora, fer ús de la tecnologia per a desenvolupar aquestes tècniques de recerca.

Cultura Digital

L'objectiu del Programa de Recerca en Cultura Digital és reflexionar en la idea de la Cultura Digital des d'una perspectiva àmplia, intentant dedicar-se a tants aspectes com sigui possible deixar d'atendre l'objectiu central: de quina forma encaixem en la Cultura Digital de la Societat Contemporània. Les sublínies de recerca estan relacionades amb les formes de producció cultural, la coproducció i el consum d'intel·ligència, memòria, identitat, desig, cos, art, disseny i tecnologia en la societat del coneixement.

El marc general de la línia de recerca està focalitzat en la intersecció de tres elements: la teoria i pràctica de la intel·ligència connectada, l'art i el diseny. En concret, la línia de recerca està desenvolupant projectes en els àmbits del disseny de "social media" per entorns complexes, sistemes de gestió del coneixement, cartografies, integració d'emigrants digitals, analfabetisme digital, art distribuït, realitats augmentades i disminuïdes, art digital i alguns projectes teòrics on s'analitza l'impacte de la Cultura Digital en el dia a dia, com la pràctica del "mobile tagging" i les "wearable interfaces", o l'impacte de l'electricitat en la definició d'identitat i el jo, que es reflexa en el concept de "point of being" millor que en el concepte de "point of view" en la cultura digital.

Migració i societat xarxa

Migració en el segle XXI

Diferents condicions de ser immigrant en les societats de la informació i la comunicació. Nova sociabilitat i xarxes d'emigrants

L'accés dels Immigrants a la societat de la informació

L'ús i l'equipament de TIC en els grups d'inmigrants, estratègies i qualitat de l'accés en contextos d'immigració. L'accés és clau per entendre les relacions de poder dins d'aquest context.

Xarxes de Comunicació

Fluxos i pràctiques de comunicació i informació en contextos d'immigració i la integració en realitats interconnectades (experiències d'immigrants en interconnexió).

Comunicació i nous mitjans

Mitjans emergents i cultura digital: Creació, Participació i Usos Socials

Aquesta línea de recerca proposa estudiar les transformacions provocades per l'impacte de les tecnologies digitals en els processos inherents als mitjans audiovisuals de comunicació contemporanis, en les àrees de creació de continguts, llur recepció i usos socials, així com les implicacions d'aquestes transformacions en mig de les industries creatives i d'entreteniment.

Nous mitjans i esfera pública

Com han transformat els nous mitjans l'esfera pública? Aquesta línia de treball proposa una mirada a la relació canviant entre els media i les audiències. Específicament, hi ha dos principals àmbits d'estudi: els reptes del periodisme cívic en l'era de la informació, i el rol dels mitjans de comunicació comunitaris en l'actual escenari comunicatiu. S'acceptaran propostes en qualsevol d'aquests dos àmbits.

Comunicació persuasiva en la societat del coneixement

L'estudiant de doctorat estudiarà la forma en què la publicitat i les relacions públiques s'han transformat per adaptar-se a un nou escenari on cadascun de nosaltres ens convertim en emissors dels nostres propis continguts i les organitzacions descobreixen que les TIC les proveeixen d'una nova eina de comunicació persuasiva, tot que també els plantegen nous reptes a l'hora de mantenir l'efectivitat dels seus missatges. Màrqueting viral, webs per a la comunicació de crisi, ciberactivismo, advergaming,branded entertainment i la creació intencionada de comunitats virtuals són alguns dels exemples d'aquest fenomen. La investigació té també com objectiu establir si la base teòrica de la comunicació persuasiva és encara raonablement vàlida en la situació actual.

GADE

Tics, Acció Col·lectiva i canvis e les organitzacions polítiques i socials

Internet està canviant radicalment l'entorn en el qual les organitzacions polítiques i socials treballen. A més, estant sorgint noves formes d'acció col·lectiva. Aquesta línia de recerca pretén analitzar com l'acció col·lectiva s'està organitzant per fins polítics i socials en un nou entorn mediat per les TICs: s'estudiaran empíricament noves formes d'organització de l'acció política (com per exemple, el 15-M, Occupy i d'altres) i es compararan amb formes tradicionals com els partits polítics. El nivell d'anàlisi serà tant individual (pràctiques, actituds, valors) com organitzacional (xarxes, estructura participativa, procés de decisions).

Nous mitjans i opinió pública

Internet està multiplicant les possibilitats d'accés a la informació i canviant la forma com consumim informació política. Per alguns autors, Internet i la televisió digital estan contribuint de tal forma a augmentar l'oferta de continguts que estan ajudant a definir nou entorn mediàtic que caracteritzen com d'alta capacitat d'elecció. Aquesta línia de recerca vol analitzar l'impacta dels canvis en l'entorn dels mitjans de comunicació en l'opinió pública. Opinió pública és un concepte ampli que inclou des de la formació d'actituds envers diferents objectes polítics (partits, candidats, temes) fins algunes formes específiques de comportament polític com el comportament electoral. L'objectiu d'aquesta línia de investigació és per una banda entendre com Internet està modificant l'entorn dels mitjans de comunicació i per una altra explicar com l'exposició als mitjans i en particular als nous mitjans està afectant actituds polítiques bàsiques com la confiança o la identificació partidista, i el comportament electoral.

Commons based peer production and eScience

Aquesta línia de recerca presenta tres temes diferents:

a) Els projectes de col·laboració massiva en línia, com els que podem trobar en programari lliure o en iniciatives com Wikipedia, constitueixen un dels fenòmens socials més importants al voltant d'Internet. Alguns autors consideren que representen una forma innovadora de producció social, donat que tenen lloc al marge del mercat i les seves regles, i sense la intervenció d'estructures organitzatives jeràrquiques o sistemes gerencials de comandament. Recentment s'ha proposat per ells el terme commons-based peer production. N'hi ha molts temes de recerca al seu voltant encara poc analitzats. Tot i que sovint se'ls descriu com a projectes horitzontals i auto-organitzats, utilitzen procediments molt complexos i sofisticats per a la revisió per pars, l'acreditació i la participació. Quin és el rol d'aquests sistemes de governança o de manteniment de la comunitat en la promoció de la participació i la qualitat? Sistemes de governança diferents provoquen comportaments i resultats molt diferents? Quins són els seus trets comuns? Fins a quin punt aquests sistemes estan inscrits en l'arquitectura tècnica de les plataformes de col·laboració? Són ells mateixos oberts a la discussió i la modificació per part dels usuaris?

b) eScience

Internet ha tingut un profund impacte sobre molts aspectes de la col·laboració social i la creativitat. D'una banda, la participació dels usuaris en la creació de programari ha erosionat la tradicional distinció entre usuaris i productors: els moviments pel codi-obert i pel programari lliure moviments són clars exemples d'aquesta nova situació. D'altra banda, l'aparició de les xarxes P2P ha augmentat enormement la capacitat col·lectiva d'intercanvi de continguts culturals i, per tant, la creació de noves obres. Però com afecten aquests nous fenòmens la ciència, les seves pràctiques i les comunitats científiques? Estan canviant els patrons de col·laboració entre els científics? Està canviant el sistema de publicació científica, incloent el sistema de revisió per pars, com a resultat de les noves formes de publicació electrònica i en accés obert?

c) Epistemologia cívica

El concepte d' "epistemologia cívica" s'ha proposat per a entendre com les polítiques públiques generen, validen, usen o modifiquen coneixement científic en la presa de decisions col·lectives, i també com les organitzacions polítiques difereixen en les seves respostes a les qüestions ambientals, mèdiques i tecnològiques. Sheila Jasanoff defineix l'epistemologia cívica com "les pràctiques institucionalitzades per les quals els membres d'una societat posen a prova el coneixement utilitzat en la presa de decisions col·lectives". Abasta facetes com ara els estils i tipus d'evidència que articulen el coneixement, l'apoderament dels actors socials a l'hora de determinar qui són els experts, la creació d'institucions per arbitrar entre dictàmens diferents, i el desenvolupament de sabers híbrids a través d'aliances entre la indústria i el moviment ecologista. L'epistemologia cívica ha estat estudiada sobretot en països com EUA, Regne Unit i Alemanya. Seria molt interessant explorar l'epistemologia cívica a Espanya - i en altres països - per tal de facilitar la comparació internacional.

Creació, Accés o Difusió de continguts digitals

En els últims 20 anys, als habituals indicadors macroeconòmics i de desenvolupament humà s'hi han afegit aquells referits a l'economia digital i el desenvolupament digital. Aquests indicadors mantenen una estreta relació amb, per una banda, els models teòrics que descriuen la Societat de la Informació i, per una altra, les polítiques publiques de foment d'aquesta. La línea d'e-Readiness centra la seva recerca en la modelització de la Societat de la Informació a partir dels indicadors, la mesura del grau de desenvolupament de l'economia i societat digitals, així com el disseny de polítiques publiques basades en aquests indicadors.

INTERDRET

Ecommerce i arbitratge electrònic

L'eclosió del comerç electrònic ha intensificat les relacions jurídiques entre particulars (C2C) i entre aquests i les empreses (B2C), el que s'ha traduït també en un augment de la litigiositat. Els arbitratges, mecanismes heterocompositius per excel·lència, han resultat tradicionalment eficaços en la resolució dels conflictes mercantils i ara estenen la seva activitat en el context electrònic als conflictes de consum. Aquesta realitat tanmateix genera algunes dificultats quan s'articula a través de clàusules de sumissió imposades al consumidor o usuari. També en aquesta dimensió les diferències entre consumidor i altres subjectes que operen en el entorn electrònic es difuminen.

Propietat intel·lectual i industrial i TICS

Anàlisi de les qüestions jurídiques que planteja la tecnologia digital en el marc del règim de protecció de la propietat intel·lectual (en temes com ara el concepte d'autoria i d'originalitat en contexts digitals, la definició dels drets d'explotació i dels seus límits temporals i substancials, les mesures tecnològiques de protecció, etc.), i en la propietat industrial (en temes com ara les funcions de la marca, l'àmbit de protecció del dret de marca i del dret contra la competència deslleial, els mitjans i els límits a la protecció dels drets de propietat industrial dins l'àmbit de les TICs, etc.). Aquesta línia cobreix també els problemes de responsabilitat dels intermediaris a Internet.

Online Dispute Resolution (ODR)

La societat moderna ha estructurat l'Administració de justícia sobre paràmetres hetero-compositius i en règim de monopoli. La multiplicació dels litigis, l'allargament dels processos i la complexitat i tecnicitat d'alguns àmbits ha conduït als Tribunals a una situació propera al col·lapse. En aquest context, han emergit de manera espontània un conjunt de mètodes o processos que han revelat ser efectius en la resolució dels conflictes interpersonals i de les controvèrsies comercials. Son els anomenats mecanismes alternatius de resolució de disputes (negociació assistida, mediació, conciliació, arbitratge, etc).   Les seves manifestacions en linia (RED/ODR) obren nous horitzons tot estenent paulatinament el seu abast a funcions de prevenció i de control de la qualitat dels processos.

ONE

Nous reptes econòmics i de negoci en l'economia basada en el coneixement

La investigació en aquesta àrea es proposa obtenir un millor coneixement de les transformacions econòmiques a les quals s'enfronten les empreses, en el seu disseny organitzatiu, la seva orientació estratègica i les seves pràctiques de negoci, com a conseqüència dels processos de globalització i el desenvolupament d'una societat del coneixement. Aquesta activitat de recerca està connectada amb la investigació que desenvolupa l'Observatori de la Nova Economia (ONE), acreditat com a Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya (2009 SGR 513).

Entre les temàtiques específiques que es poden abordar a través de la investigació doctoral en l'àrea figuren les següents:

  • Les pimes a l'economia global i del coneixement.
  • Comunitats i processos d'innovació oberta.
  • Implicacions del treball virtual per als recursos humans i la direcció.
  • L'aprenentatge informal relacionat amb el treball.
  • Teoria de jocs i mesurament de xarxes en l'economia basada en el coneixement.
  • Dinàmiques financeres i integració dels mercats financers.

http://in3.uoc.edu/opencms_portalin3/opencms/en/recerca/list/one_observatori_de_la_nova_economia

Ecommerce, Màrqueting electrònic i Comportament del consumidor

La investigació en aquesta àrea està connectada amb l'activitat que desenvolupa l'Observatori de la Nova Economia (ONE) -acreditat com a Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya (2009 SGR 513)- i gravita al voltant de l'anàlisi dels processos de difusió del comerç electrònic B2C entre les empreses; l'impacte d'Internet en la proposta de valor de les organitzacions; i les percepcions i comportaments dels consumidors en línia.

Entre les temàtiques concretes que es poden abordar a través de la investigació doctoral en l'àrea figuren les següents:

  • Determinants dels processos d'adopció i difusió del comerç electrònic B2C.
  • Joc competitiu a Internet i efectes en l'estratègia de preu de les empreses.
  • Paper i influència de les percepcions i estats del consumidor en línia (com estats de flux, telepresència i imagineria) en les experiències de consum als nou mèdia.

http://in3.uoc.edu/opencms_portalin3/opencms/en/recerca/list/one_observatori_de_la_nova_economia 

I2TIC

Xarxes, eficiència i benestar a l'economia i la societat del coneixement

La relació simbiòtica entre les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i els fluxos d'informació, comunicació i coneixement (FICC), ha esdevingut un element clau del procés de transició cap a l'economia i la societat del coneixement.

Durant els darrers anys, la teoria i l'evidència empírica han realitzat substancials avenços en l'anàlisi de: 1) els determinants de l'ús de les TIC per part de les persones, les organitzacions, l'economia i la societat; i 2) els determinants de l'eficiència econòmica i el benestar social.

Tot i amb això, les característiques particulars de les TIC i dels FICC suggereixen la modelització i el contrast de noves funcions, que contemplin el paper dels efectes de xarxa. Primer, es planteja la modelització de funcions d'usos TIC, eficiència econòmica i benestar social, sota els efectes de xarxa. I, en segon lloc, es planteja el contrast empíric de: 1) l'empresa xarxa (models d'emprenedoria i innovació); 2) el creixement econòmic i la productivitat agregada i sectorial en xarxa; 3) la productivitat i la competitivitat empresarial en xarxa; 4) el ciutadà i la família en xarxa; i 5) la salut i el benestar social en xarxa. 

Dinàmiques organitzatives, recursos humans i treball en xarxa a l'economia i la societat del coneixement

L'organització, els resultats i la distribució de rendes generades pel treball són un fonament principal de l'activitat econòmica i l'articulació social.

A l'actualitat, els fluxos de treball evolucionen cap un nou model basat en l'ús intensiu de les TIC, dels fluxos d'informació, comunicació i coneixement (FICC), i en les estructures organitzatives en xarxa. Aquest model, que té resultats positius en forma de creació d'ocupació i millors salaris dels treballadors amb millors competències, també genera mecanismes d'exclusió laboral en alguns trams de població.

Precisament, en aquesta línia d'investigació s'analitzen els determinants del canvi en els fluxos de treball. Més concretament, com les TIC i els FICC; les habilitats, capacitats i competències de la força de treball; els esquemes productius i organitzatius; les decisions directives; els sistemes de relacions laborals; els entorns culturals i institucionals; i les polítiques públiques es converteixen en fonaments del treball en xarxa i els seus resultats.

  • Canvi tecnològic digital esbiaixador d'habilitats, organització del treball i salaris.
  • Formació, sobre-educació, canvi competencial i capital humà.
  • Noves formes d'organització en xarxa del treball, teletreball i gestió dels recursos humans.
  • Relacions laborals i salut al treball en xarxa
  • Noves formes de relació entre treball i no treball: qualitat, compromís, satisfacció i equilibri.

Estressors psicosocials i TIC en el lloc de treball: Inseguretat laboral, assetjament laboral i treball emocional

La inclusió de les noves tecnologies al món laboral ha implicat una sèrie d'importants transformacions dins de les organitzacions, com en l'organització del treball, en les relacions laborals i en la producció. Aquestes noves tecnologies són percebudes com un dels riscos psicosocials més greus que els treballadors han d'afrontar en el seu lloc de treball, però també creen un context que facilita el desenvolupament d'altres estressors psicosocials, com és el cas per exemple, de la inseguretat laboral, l'assetjament laboral o el treball emocional.

Així, la present línia d'investigació es planteja amb l'objectiu d'estudiar aquests estressors laborals en contextos caracteritzats per l'ús de les TIC. Més concretament, es planteja amb l'objectiu d'analitzar els factors que intervenen en els seus diferents processos, insistint especialment en les seves conseqüències tant per als empleats com per a les organitzacions.

D'aquesta manera, l'alumne podrà participar en una de les següents línies d'investigació, i més específicament en un dels projectes d'investigació que es trobin vigents en aquest moment:

  1. Flexibilitat laboral, ocupació i inseguretat laboral
  2. Assetjament psicològic en el treball o mobbing: determinants i conseqüències
  3. El treball emocional en el sector serveis

BARCELONA MEDIA

Computational Social Science

Subtopics:

(1) Data driven analysis of human behavior in social media in order to verify/falsify theories from sociology and/or psychology.

E.g. Study of collaboration patterns in Wikipedia

E.g. Emergence of social structure in online communities

E.g. Transition from individual to herding behavior


(2) Comparison of offline and online behavior.

How reliable are data gathered from users interviews? (e.g. are people honest when asked about their online behavior?)

How reliable are data obtained from digital traces (e.g. how many online identities does a single person have? How reliable is the demographic information provided in social networks? When is an online ("facebook") friend a real friend?

Online conversations vs. offline conversations (In what are they different? How does the platform influence the conversation? ...)


(3) Social media with purpose (or just for fun?)

What are social media used for? And how are they used for social (or political) purposes?

When social media are used as a means for bottom-up self-organization of a community, do they follow the already studied and known rules of social and group organization? (e.g. as described by the schools of Elinor Ostrom) Are new patterns and processes emerging?

Psicologia, salut i xarxa

Psicologia 2.0 i Mhealth

L'ús de la tecnologia per a la promoció de la salut i la qualitat de vida de les persones ha obert un nou camp d'intervenció, com és la psicologia 2.0. Les TIC ofereixen solucions cada vegada més usables i la irrupció d'aplicacions mòbils (mSalut) i, sobretot, d'apps i apps web relacionades amb la salut canvien la psicologia envers un nou enfocament 2.0. Com s'ha de desenvolupar una aplicació per a la millora de l'adherència a un tractament? Com es pot avaluar l'eficiència d'una aplicació que té com a objectiu reduir la glucosa en sang? Com es pot dinamitzar una xarxa social per a l'augment de la resiliència en malalts crònics?

Contacte: Manuel Armayones (marmayones@uoc.edu)

'Social Media' i malalties minoritàries

En aquests moments els mitjans socials (social media) s'han convertit en una eina bàsica de comunicació i treball col·laboratiu dels pacients amb malalties rares, i també de les associacions de malalts. Avui dia els pacients utilitzen comunitats en línia per a comunicar-se i treballar, com Facebook, Youtube, Twitter, Whatsapp o Linkedin, entre altres. Saber quin és el tipus d'ús, les necessitats que satisfà i identificar-ne de noves i avançar en el desenvolupament de noves estratègies de treball col·laboratiu en l'àmbit de les malalties minoritàries pot tenir efectes positius sobre diferents variables psicosocials dels malalts i les seves famílies.

Contacte: Manuel Armayones (marmayones@uoc.edu)

Educació per a la salut i `Social Media'

Les plataformes i eines de mitjans socials (social media) com Facebook, Twitter, Youtube, Vimeo, l'ús de Whatsapp, però també de plataformes i escoles de pacients de diferent tipus, es configuren com a espais privilegiats per a fer educació per a la salut. Diferents administracions públiques i organitzacions disposen en aquests moments de perfils i pàgines en diferents xarxes socials amb un ampli nombre de seguidors i participants actius.

L'estudi, tant de la natura, com de la utilitat d'aquest tipus de treball educatiu, orientat de vegades a informar i formar entorn de condicions de salut, d'altres a la intervenció comunitària i de vegades també a la sensibilització sobre diferents problemes, ens ha de permetre la identificació de bones pràctiques i l'obtenció de coneixement útil per al disseny, la implantació i l'avaluació d'aquest tipus d'iniciatives en educació per a la salut.

Contacte: Manuel Armayones (marmayones@uoc.edu)

Esport, salut i qualitat de vida

Línia de recerca que vol estudiar la pràctica de l'esport com a element clau per a la millora de la qualitat de vida i la salut de la població. Lluny de l'escenari de competició, un estil vida saludable basat en la pràctica de l'esport ajuda a prevenir i a tractar malalties, i aporta beneficis tant físics, com psicològics i socials.

Contacte: Mercè Boixadós (mboixados@uoc.edu)

Valors per mitjà de l'esport

Línia de recerca que vol estudiar la transmissió de valors mitjançant la pràctica de l'esport. Partim de la idea que l'esport infantil i juvenil pot ésser un terreny adequat per a fomentar el desenvolupament moral positiu dels joves en totes les seves dimensions. Això requereix identificar els principis i les estratègies que ens ajudin a crear un clima psicològic positiu durant la pràctica de l'esport.

Contacte:  Mercè Boixadós (mboixados@uoc.edu)

Les TIC en contextos educatius i els processos psicològics bàsics

L'ús de les TIC a les aules obre moltes possibilitats de recerca i aporta innombrables experiències que poden ser analitzades des de la seva perspectiva més bàsica, que és com aquest ús pot afectar els processos psicològics com ara el pensament, el raonament, la memòria, l'atenció, etc. Fer programació en scratch influeix en la capacitat de raonament? Treballar amb tauletes tàctils ajuda els nens a mantenir l'atenció? Els nens que utilitzen habitualment ordinadors milloren les seves habilitats cognitives en el pensament o en el llenguatge?

Contacte: Beni Gómez-Zúñiga (bgomezz@uoc.edu)

Adolescents en xarxa

Aquesta línia correspon a un projecte de recerca que té com a objectiu principal la millora de la salut dels adolescents per mitjà de les TIC, i que es planteja el disseny d'un portal de salut adreçat a cobrir les seves necessitats d'informació, assessorament i suport. S'ha fet una anàlisi de necessitats mitjançant una enquesta sobre l'ús d'internet i les xarxes socials per a la salut a estudiants d'entre 12 i 18 anys de diferents escoles de Catalunya, i entrevistes en profunditat amb grups de joves sobre aquesta temàtica. En aquests moments se n'analitzen els resultats. L'objectiu d'aquest projecte és saber quin és l'ús d'internet i les xarxes socials per a la salut en adolescents, la seva percepció de necessitat d'ajuda i la seva opinió sobre la possibilitat d'implantar un servei de salut a la xarxa adreçat a cobrir les seves necessitats.

Des d'aquesta línia, ens plantegem donar resposta a qüestions com, per exemple, com volen els adolescents que sigui un web de salut?, com podem ensenyar als joves a buscar recursos de qualitat sobre salut a la xarxa?, els criteris de qualitat de joves i adults amb relació als recursos de salut són els mateixos? I treballar per al disseny de recursos en línia sobre salut per a adolescents, i la promoció del treball en xarxa amb estudiants, professors i professionals per a la millora de la informació sobre salut en nens i adolescents.

Contacte: Noemí Guillamón (nguillamon@uoc.edu)

Piscopatologia Infantil i Juvenil

Aquesta línia de recerca té per objectiu aprofundir en l'estudi de la salut mental en nens i adolescents. Algunes de les preguntes i eixos clau en què s'ha de focalitzar la recerca són: quins són els problemes de salut mental més predominants en nens i nenes? Hi ha diferències segons l'edat i el sexe? Quins factors de risc estan més implicats? Quin és el paper del context social i familiar en l'origen i manteniment d'aquestes dificultats? Anàlisi, disseny i aplicació de propostes de promoció de la salut mental en nens i adolescents, d'educació per a la salut infantojuvenil i d'intervencions psicològiques adreçades a aquesta població.

Contacte: Noemí Guillamón (nguillamon@uoc.edu )

Gent gran i TIC

La gent gran fa ús de les TIC en diferents àmbits de la seva vida quotidiana: comunicació, salut, control de l'entorn, lleure o educació. Les actituds, les expectatives, les necessitats o les emocions, són alguns aspectes psicològics que poden explicar com és l'orientació de la gent gran envers les TIC i l'experiència subjectiva que se'n deriva. Quines variables psicològiques determinen l'ús de les TIC per part de la gent gran? Quin és l'origen de la necessitat de fer-ne ús? Les TIC canvien la vida de la gent gran? En quin sentit ho fan?

Contacte: Eulàlia Hernández (ehernandez@uoc.edu)

Desenvolupament d'intervencions per a persones amb dolor crònic

Aquesta línia se centra en el disseny d'intervencions en línia per a persones amb dolor crònic. Actualment es desenvolupa un programa per a nens amb dolor abdominal recurrent, però és l'objectiu del grup fer tractaments per a altres poblacions amb dolor crònic. També s'estudia quina acceptació tindrien aquests programes en diferents contextos (per exemple: persones que pateixen el problema, professionals sanitaris, etc.).

Contacte: Rubén Nieto (rnietol@uoc.edu)

Cap a una nova cognició a la prolongació d'allò tecnològic en allò psicològic.

El nostre sistema cognitiu és un objecte canviant, i els mitjans digitals posen encara més en evidència aquesta naturalesa plàstica. En els darrers anys, hi hagut un ampli debat sobre com afecta la tecnologia, i particularment internet, el funcionament dels nostres processos cognitius: com guardem la informació a la nostra memòria i com la recordem quan fem servir la tecnologia? Podem fer una cerca a internet a la vegada que responem whatsapps, mantenint l'atenció en les dues tasques? És cert que Google ens fa més ximples? Tots fem servir la tecnologia de la mateixa manera, independentment de la nostra personalitat?

Contacte: Modesta Pousada (mpousada@uoc.edu)

Salut i qualitat de vida laboral: Factors de risc i intervenció

En l'actualitat, la salut, la qualitat de vida i el benestar de les persones són determinats per diferents factors, en què la dimensió laboral probablement és una de les més determinants. L'avenç en el coneixement dels fenòmens d'estrès i dels riscos psicosocials és fonamental per a millorar la cada vegada més dilatada vida laboral de les persones. Així, doncs, aquesta línia de recerca es va dissenyar amb l'objectiu d'examinar aquests fenòmens, com també els factors personals, socials i organitzacionals que hi puguin contribuir i potenciar la salut i el benestar de les persones en el seu entorn laboral.

Contacte: Beatriz Sora (bsora@uoc.edu)

Psicologia positiva aplicada: Desenvolupament personal i professional

Aquesta línia de recerca s'orienta a estudiar les capacitats i les fortaleses humanes per tal de potenciar el desenvolupament saludable i el benestar psicològic de les persones. Així, doncs, a diferència de la perspectiva tradicional de la psicologia focalitzada en el dèficit i el risc de l'ésser humà, aquest nou enfocament se centra no solament en els processos que prevenen el trastorn, sinó també en els que possibiliten el desenvolupament de les potencialitats positives humanes. Aquesta recerca aborda aspectes tant de l'àmbit personal de l'individu com del professional, com ara la resiliència (la capacitat d'afrontar el canvi i l'adversitat de manera que es produeixi un enriquiment i una millora personal), la intel·ligència emocional o el job crafting (comportaments de canvi que genera l'individu per a adaptar la seva feina als seus objectius i habilitats personals).

Contacte: Beatriz Sora (bsora@uoc.edu)

Educació i societat xarxa

Educació i societat xarxa

L'interès de la recerca s'orienta a discernir de quina manera les TIC i les seves aplicacions poden ajudar a construir una escola capaç de respondre als reptes de la societat xarxa i a conèixer els factors que fan possible la innovació mitjançant les TIC, fent especial referència a les competències i les actituds del professorat, al paper que hi desenvolupen els directius escolars i els mateixos nens i joves, a les polítiques educatives en matèria d'innovació i als processos d'interacció entre les pràctiques establertes i els usos sostinguts de les TIC. 

En particular, s'analitza el següent:

  • La relació entre la singularitat de l'organització dels centres educatius, la manera com s'hi produeix el lideratge, les prioritats que s'estableixen en l'ús de les TIC i el rendiment que se n'obté.
  • ­La manera com influeixen les creences que té el professorat sobre la pràctica pedagògica.
  • ­La influència de les TIC en els processos de treball i aprenentatge autònom dels alumnes.
  • ­Les condicions en què les TIC afavoreixen una millora dels resultats escolars i les diferències entre els alumnes pel que fa a l'aprofitament del potencial educatiu.
  • ­Els canvis que es produeixen en el rol del professorat en els processos docents.
  • L'aprofitament de les noves oportunitats per a la col·laboració i la participació en l'activitat quotidiana de les aules i escoles com a organitzacions socials.

Contacte: Josep M. Mominó (mailto:jmomino@uoc.edu)

Trastorns del llenguate

Aquesta línia de recerca, vinculada al màster universitari de Dificultats de l'aprenentatge i els trastorns del llenguatge, se centra en els trastorns del llenguatge. Aquests trastorns són alteracions que dificulten, de manera més o menys persistent, la comunicació lingüística, i afecten aspectes lingüístics (fonològics, sintàctics o semàntics, tant en el nivell de comprensió i descodificació com d'expressió o producció-codificació). En aquesta àrea es porten a terme estudis mitjançant la metodologia del registre de moviments oculars amb què s'analitza la comprensió i la producció en temps real sobre els trastorns del llenguatge.

Contacte: Llorenç Andreu (mailto:landreub@uoc.edu)

Processos d'ensenyament i aprenentatge en entorns virtuals.

Aquesta línia de recerca s'emmarca dins el treball del grup EdOnline (https://edon.wordpress.com). Se centra en l'estudi i l'anàlisi dels processos d'ensenyament i aprenentatge en entorns virtuals, per tal de tenir més proves de com s'ensenya i s'aprèn en aquests contextos i poder dissenyar estratègies per a fer-los més efectius i sostenibles. Concretament el treball del grup s'enfoca en l'estudi i l'anàlisi dels processos d'ajuda educativa, d'avaluació  formativa i de retroacció dialògica, per mitjà de diferents dispositius i mitjans, per tal de promoure l'aprenentatge, l'autoregulació i la implicació i la millora dels processos d'escriptura en línia, de les persones o els grups que hi participen.

Contacte: Teresa Guasch (tguaschp@uoc.edu), Rosa M. Mayordomo (mmayordomo@uoc.edu) i Anna Espasa (aespasa@uoc.edu). EdOnline Research Group: https://edon.wordpress.com/

L's de la tecnologia per a ensenyar i aprendre a l'escola

Aquesta línia de recerca, portada a terme en el marc del grup de recerca reconegut SINTE (www.sinte.es/websinte/index.php/ca/), se centra en l'anàlisi de l'ús de la tecnologia per a ensenyar i aprendre a l'escola des de la perspectiva de la psicologia de l'educació. Alguns dels temes estudiats són la competència digital/competència informacional, les estratègies d'aprenentatge i ús de la tecnologia, els usos educatius de la tecnologia mòbil (p. ex.: tauletes tàctils), els usos escolars dels entorns virtuals d'aprenentatge i els beneficis instruccionals de la tecnologia.

Contacte: Antoni Badia (tbadia@uoc.edu).

SMART CLASSROOMS - Innovació en espai d'aprenentatge i integració de TIC

Aquesta línia de recerca analitza i explora com hauria de ser l'espai d'aprenentatge en les institucions educatives per a respondre a les necessitats educatives actuals i als principis i models pedagògics contemporanis. Tot i que en els últims anys la integració de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) ha estat un factor important d'innovació educativa i didàctica i l'espai d'aprenentatge no ha variat gens en paral·lel a aquesta integració, no és l'únic factor en el qual cal fixar l'atenció. Així, a banda de fer-ho en les TIC, aquesta línia de recerca també focalitza l'esforç a fer recerca sobre quins són els dissenys espacials i de configuració dels elements a l'aula, i també les metodologies més adients per a ensenyar i aprendre en els espais d'aprenentatge futurs.

Contacte: Guillermo Bautista (gbautista@uoc.edu)

Les ecologies d'aprenentatge en l'era digital: La integració de la tecnologia en l'educació.

Aquesta línia de recerca s'emmarca dins del grup de recerca Edul@b. La recerca que es desenvolupa es focalitza en l'estudi dels escenaris emergents i oberts d'aprenentatge, en com afecten el desenvolupament professional dels professors, la qualitat de l'educació en línia i els processos de canvi en les institucions educatives per mitjà del lideratge i la gestió.

Contacte: Montse Guitert mguitert@uoc.edu (IP), Nati Cabrera (ncabrera@uoc.edu), Lourdes Guàrdia (lguardia@uoc.edu), Joseph Hopkins (Jhopkins@uoc.edu), Marc Romero (mromerocar@uoc.edu), Teresa Romeu (tromeu@uoc.edu), Albert Sangrà (asangra@uoc.edu).

Grup de recerca. edulab educació i TIC http://edulab.uoc.edu/en/index.php

Gestió de la informació

Creació, difusió i transferència de coneixement científic

L'objectiu d'aquesta línia de recerca és estudiar diferents processos relacionats amb coneixement científic. El focus està ítems com els mecanismes de la generació i transferència de coneixement dins de grans projectes de recerca internacionals i els processos de comunicació i difusió de la recerca científica, incloent els repositoris digitals, les revistes i reunions científiques, els factors d'impacte i l'accés obert. També prestem atenció a l'estudi de la transferència de coneixement científic a la societat i el seu rol en el procés d'innovació. Aquesta recerca es realitza combinant metodologies qualitatives i quantitatives.

Infometria i Media i Webmetria i Impacte

Estudis en fenòmens informacionals, comportament dels usuaris de biblioteques en les dues cares de la moneda de la informació: ús i producció-publicació d'informació.

Coneixement i Xarxes Socials

Les xarxes socials juguen un rol essencial en la creació i difusió del coneixement. Podem parlar llavors, de xarxes de coneixement. Aquesta línia de recerca s'ocupa de la forma en la qual les xarxes en tant que estructures socials i el capital social que atresoren intervenen en tot tipus de processos relacionats amb la informació i la comunicació. Entre altres, alguns aspectes estudiats són la influència de la posició dels actors socials dins la xarxa en la seva capacitat per generar i obtenir coneixement en les organitzacions virtuals. Per altra part, atenem al rol de facilitadors de creació i transferència de coneixement de les noves eines i plataformes 2.0 -dissenyades per capitalitzar xarxes socials d'Internet- i el comportament informacional dels participants en aquestes xarxes. S'utilitza una combinació de metodologies quantitatives i qualitatives.

Open Educational Resources (OER)

Aquesta estudi investiga l'impacte de l'ús de recursos d'educació en obert (Open Educational Resources -OER) en l'ensenyament i l'aprenentatge. La recerca considera l'ús d'OER tan des del punt de vista individual com del punt de vista institucional, mirant els beneficis que els OER poden oferir a cadascú d'ells i identificant els factors pedagògics, actitudinals, logístics i estratègics que condueixen a l'ús intensiu de OER, així com les oportunitats i usos associats.

Personal Information Behaviour

Personal Information Behaviour implica la forma en que els individus gestionen la seva informació personal, incloent els seus diferents contextos de relació. Una persona pot tenir diferents rols, com per exemple, estudiant, professional, familiar i membre d'una comunitat. El procés de gestió de la informació personal creua aquestes fronteres invisibles. Aquesta recerca utilitza una aproximació qualitativa o naturalística per intentar entendre la gestió de la informació humana en termes més amplis que el lloc de treball o la interacció amb una tecnologia específica.

Planificació i Gestió de la ciència i innovació

Productivitat i eficiència, anàlisis qualitatiu i quantitatiu de la recerca científica i tecnològica en universitats i empreses.

Cienciometria i Bibliometria de patents

Anàlisis de la producció científica i la innovació en àrees específiques.

Gestió del coneixement estratègic

El coneixement s'ha convertit en un factor clau per a la creació de valor en empreses i en altres institucions. L'objectiu d'aquesta línea de recerca és estudiar els processos de creació i transferència de coneixement en les organitzacions. Exemples de recerques en aquest àmbit són el rol de la intel·ligència competitiva (p.e. el procés de gestió de la informació orientat a la generació de coneixement útil per la presa de decisions), l'avaluació dels avantatges competitius relacionats amb el coneixement, o els mecanismes clau de creació i difusió del coneixement. Des del punt de vista metodològic, s'utilitzen tècniques quantitatives i qualitatives, així com simulacions de models basats en agents.

Dret

Fiscalitat del comerç electrònic

Les transaccions electròniques estan sotmeses a tributació directa i indirecta. Les qüestions fiscals més importants són la qualificació de les rendes obtingudes, la determinació de la residència dels subjectes, l'aplicació del concepte d'establiment permanent, la localització de les transaccions electròniques en l'IVA, l'aplicació del règim especial de l'IVA per al comerç electrònic i la tributació dels mitjans de pagament electrònics.

Administració tributària i Internet

La utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en les relacions entre els contribuents i l'Administració tributària té especial importància en els procediments d'aplicació dels tributs i en les actuacions d'informació i assistència als contribuents. Les principals manifestacions de la utilització de les TIC en aquest àmbit són la presentació telemàtica de declaracions tributàries, la facturació telemàtica, els llibres i registres fiscals per mitjans electrònics i les notificacions tributàries electròniques.

Temes actuals de fiscalitat en la societat globalitzada

La societat de la informació i la globalització provoquen canvis en les relacions comercials ien les relacions entre particulars, als que s'han d'adequar els moderns sistemes fiscals i les institucions tributàries.

Dret del treball, drets fonamentals i TIC

L'existència d'una relació contractual entre treballador i empresari genera un entramat complex de drets i obligacions recíproques. Això condiciona l'exercici dels drets constitucionalment reconeguts i, sobretot, planteja un conflicte entre aquests i els poders directius i organitzatius de l'empresari. No hi ha dubte que els poders de l'empresari constitueixen una real amenaça per a l'afirmació dels drets del treballador. I, en aquest context, el progrés tecnològic i la seva gradual aplicació en múltiples àmbits de l'organització productiva ha comportat un increment de les potencials conductes lesives, intensificant substancialment les controvèrsies jurídiques.

Drets humans, Globalització i Pluralisme

La línia de recerca en Globalització, Drets Humans, Democràcia i Pluralisme jurídic se centra en l'atenció als canvis que es produeixen en l'esfera de la promoció i protecció universal dels Drets Humans com a conseqüència de la tensió entre els fenòmens de la Globalització i el Pluralisme econòmic, religiós, social, cultural, polític, etc. que encara caracteritza la societat contemporània. L'objectiu final és oferir una àmplia panoràmica dels diferents àmbits dels Drets Humans on aquestes dues variables incideixen especialment.

La tutela del consumidor a la Unió Europea

La Unió Europea ha anat forjant tot un aquis per a dotar als seus consumidors d'un quadre normatiu que permeti superar alguns obstacles del mercat provocats per les disparitats legislatives dels seus Estats membres; disparitats que afeblien la protecció dels consumidors i els intercanvis transfronterers. Amb la promulgació de la Directiva 2011/83/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2011 sobre els drets dels consumidors, s'harmonitza certs aspectes de la compravenda de béns i serveis amb consumidors i regula alguns aspectes clau.

Una qüestió cabdal en aquest àmbit és també la dimensió subjectiva del Dret de consum, que fa de la persona el seu eix central. Per tant, la pregunta que ens fem, que hem d'entendre avui en dia per consumidor? i l'observació de les molt diverses definicions o descripcions legals existents en els diferents Estats així com a la mateixa Unió Europea, que no compta amb una definició única del terme `consumidor', és il·lustrativa de la complexitat i de les nombroses dificultats existents en un context on les diferències entre client, usuari i consumidor es difuminen.

La contractació civil en dret comparat i/o en el marc de la Unió Europea

Es proposa analitzar les dificultats que genera avui la contractació en un context de fragmentació i dispersió normativa que es tradueix massa freqüentment en costos de transacció derivats de la incertesa que genera en les persones i operadors jurídics, així com  revisar la funció del contracte com a instrument que canalitza l'autonomia de la voluntat privada.

La Proposta de Reglament UE relativa a la normativa comuna de compravenda europea de 2011 és un clar exemple dels esforços per superar aquestes dificultats. Són diverses les qüestions problemàtiques en aquest context: la unificació del dret d'obligacions i contractes, l'oportunitat de superar la dualitat legislativa civil i mercantil a Espanya i la necessària harmonització amb el dret comunitari.

El dret civil de Catalunya. Prospectiva, Reptes i Oportunitats

El procés de codificació i el cos normatiu que aplega el conjunt de les institucions de Dret civil Català integrat en els diversos codis i lleis aprovats pel Parlament de Catalunya dictats en l'exercici de la competència per conservar, modificar i desenvolupar el dret propi, iniciat l'any 1998, culminarà en breu amb la promulgació del llibre VI dedicat als contractes. Es proposa l'anàlisi dels canvis, innovacions i encaix d'alguna de les nombroses institucions jurídiques del dret de contractes i del dret patrimonial.

Les relacions laborals i la protecció social en temps de canvi

L'escenari econòmic i social derivat de la crisis econòmica i financera ha impulsat un seguit de reformes legals dirigides a donar resposta als nous reptes, dibuixant un nou paradigma a les relacions individuals i col·lectives i de la prevenció social.

Empresa, economia i turisme

Transparència en la Informació financera internacional

El procés d'emissió, adopció i implementació de les Normes Internacionals d'Informació Financera no pot ser complet sense analitzar amb profunditat les conseqüències derivades del mateix. Malgrat en un primer moment es pogués pensar que aquest procés, inicialment proposat per la Unió Europea i estès de manera quasi universal a través de la seva implantació, voluntària o obligatòria, en un gran nombre de països, podria ser un procés de tècnica comptable, la realitat és que el procés comporta una sèrie de conseqüències econòmiques i/o socials, esperades i/o no esperades, desitjades i/o no desitjades, que mereixen un estudi i reflexió. Obviar-les seria ignorar una part important del procés de regulació de la informació financera tan cabdal en un context d'incertesa com l'actual, més internacional i globalitzat que mai.

Empreses multinacionals, Xarxes globals i desenvolupament endogen

S'analitza si la presència d'empreses multinacionals en un territori determinat és un factor desencadenant de processos d'articulació dels teixits productius locals o si, pel contrari, tendeix a segmentar-los. L'anàlisi es porta a terme en el marc de l'organització de les empreses multinacionals en la forma de xarxes globals de producció i distribució.

Intangibles i noves formes d'organització

En aquesta línia de recerca s'estudia l'impacte dels elements intangibles de les organitzacions: Noves formes d'organització, cultura, comunicació, estratègia, i gestió del coneixement entre altres. Es pretén estudiar com els intangibles intervenen decisivament en la construcció i desenvolupament dels avantatges competitius sostenibles de les empreses. En particular:

Intangibles empresarials i el seu impacte en l'avantatge competitiu de les empreses

Cultura nacional, Cultura corporativa, Motor o fre a la innovació

Mesura del capital social o relacional de les organitzacions. Anàlisi de l'impacte i utilització de les xarxes socials: reputació corporativa, reputació digital.

Tipologia de management i la seva relació amb la innovació i l'estratègia

Empreses i Innovació

Aquesta línia es centra en la manera en què les empreses introdueixen innovacions en els mercats, i les conseqüències d'aquestes innovacions en aspectes com la competència i la substitució de factors productius. A més, la distribució espacial de les innovacions i els seus determinants és una qüestió d'interès. Finalment, els efectes de la innovació sobre la productivitat i competitivitat empresarial a llarg termini és també un tema fonamental.

Política fiscal i economia del coneixement

Els reptes de l'economia del coneixement demanden un nou tipus de política per part de les administracions públiques. En aquesta línia de recerca s'estudia el paper dels governs en el desenvolupament de la societat del coneixement:

La dimensió del sector públic a l'economia del coneixement amb especial atenció als conceptes: esforç fiscal i pressió fiscal.

L'anàlisi de la política pública especialment d'aquella política que utilitza intensivament els instruments TIC.

Turisme en la societat de la informació

Les línies prioritàries de recerca adscrites al grup passen per la millora de la competitivitat de les empreses i destinacions, el foment de la innovació en el sector turístic mitjançant l'ús de les noves tecnologies i els sistemes d'informació, l'anàlisi dels impactes socials i territorials dels esdeveniments turístics, i la recerca i divulgació del caràcter responsable i solidari en el sector turístic. A més també tenim interès per l'aplicació de les TIC com a eines d'innovació en e-learning aplicades al turisme.

Aplicació de les TIC a la innovació en turisme. En aquesta sublínia es promou l'anàlisi de xarxes socials de professionals del turisme, estudi de noves formes de realitat augmentada aplicades a les destinacions turístiques, accions estratègiques de tecnologia turística aplicades a les empreses i a les destinacions.

Turisme d'esdeveniments. Estudi de l'impacte social i econòmic dels esdeveniments, anàlisi dels esdeveniments com a producte turístic, anàlisi del paper de la identitat i del capital social en la creació i desenvolupament d'esdeveniments, anàlisi de les polítiques turístiques sobre esdeveniments, estudi del model de gestió dels esdeveniments i del paper dels stakeholders, i avaluació de l'impacte dels esdeveniments sobre les destinacions i ciutats.

Turisme responsable. Anàlisi dels formats de turisme just des del punt de vista de l'oferta i del mercat, estudi de la vinculació entre sostenibilitat i turisme responsable, comercialització del producte de turisme just per part de les agències de viatge i de les ONGs, impacte del turisme just en les destinacions i avaluació dels canvis de comportament dels consumidors turístics.

Informació i Risc

Aquesta línea de recerca analitza el paper de la informació empresarial i social amb el funcionament del mercat financer. Consisteix en investigar com informació disponible per la societat pot explicar el risc de les accions que cotitzen en el Mercat de Capitals (la Borsa).

En aquesta línia de recerca es pot aplicar o enfocar cap:

  • a diferents sectors empresarials, per exemple, la connexió entre risc i informació en el sector turístic.
  • a quin tipus d'informació i com determina o explica el cost de capital de les accions.

Global Studies (Llenguatge, història i identitat)

Llengua, Cultura i Identitat en el món

La identitat i el multilingüisme són uns dels principals temes de debat acadèmic i social a nivell internacional: fenòmens com la globalització, l'emergència de la societat del coneixement i les noves tecnologies de la informació, la intensificació dels fluxos de població a escala mundial i les conseqüències culturals i socials de tots aquests fenòmens plantegen interrogants i reptes a societats europees, no només quant a les polítiques concretes per gestionar els efectes d'aquests processos, sinó també pel que fa a les maneres com aquestes societats es representen elles mateixes. Aquestes transformacions se sumen a la creixent complexitat del camp identitari, on categories com ara el gènere o la sexualitat tenen cada cop més importància, i especialment en una cultura com la catalana se superposen a una situació de conflicte nacional preexistent. La comprensió de tota aquesta complexitat requereix no només l'anàlisi d'unes dinàmiques globals, sinó també una perspectiva històrica i un ancoratge en contextos concrets, sigui el català o altres.

Sublínies:

a) Llengua, cultura i turisme: El projecte cau dins de l'àrea d'anàlisi de les pràctiques socials i discursives associades a moviments lingüístics minoritaris en el context de la globalització. El projecte de recerca es centraria en el turisme cultural, especialment en investigar com es construeixen les qüestions relatives a la llengua, la identitat, les cultures locals, regionals i nacionals en contextos turístics i les seves implicacions polítiques i socials.

b) Els nous parlants i la desetnicitzatió de les llengües: per bé que la globalització transforma la nostra experiència de l'espai i del temps i facilita la disponibilitat universal de les formes de cultura més potents, també produeix complexos processos d'identificació i localització entre les cultures de dimensió normal. En aquest sentit, la relació entre llengua i identitat es transforma i supera els referents geogràfics i etnoculturals en què tradicionalment es basava. Una llengua com el català té ara mateix tants parlants nadius com parlants que l'han après de joves o grans. Això transforma els patrons d'ús lingüístic, les formes d'adhesió cultural i la significació política de la llengua. 

c) Identitat, Patrimoni, Estudis literaris i culturals catalans: qüestions d'identitat, patrimoni i representació: Per una banda, la literatura i la cultura catalanes són un terreny especialment fèrtil per explorar les problemàtiques de la identitat. Tanmateix, amb més freqüència del que seria desitjable aquestes qüestions es tracten reduint tot el camp identitari a una sola categoria (com ara la nació), a partir d'una idea del subjecte centrat --sense altres determinacions-- en la racionalitat, i per tant fora d'un marc teòric que doni compte del paper que juguen fenòmens que s'escapen a aquesta racionalitat, com ara la fantasia o la complexa xarxa de malreconeixements en què es fonamenta el funcionament del camp cultural. Per l'altra banda, cal treballar noves formes de patrimoni material i immaterial en relació a la cultura catalana, com ara memòria i història, el patrimoni alimentari o el turisme identitari, entre altres.

Grup de Recerca IdentiCAT

Blog del Grup de Recerca IdentiCAT

Global Studies en història i la literatura

L'impacte de la globalització en els discursos produïts des del món acadèmic ha estat molt desigual. En les ciències socials ha estat més evident i ha significat una certa renovació de plantejaments i, fins i tot, de metodologies. Ara bé, en l'àmbit humanístic aquest impacte és encara incipient. Tot i un progressiu gir cap a la multidisciplinaritat i cap a un desenvolupament de reflexions teòriques sobre què són i què han de ser els Global Studies, fenòmens com la pervivència dels Estudis d'Àrea són una mostra clara de la vigència dels vells paradigmes. Aquesta línia de recerca pretén reflexionar de manera crítica sobre el significat i el potencial dels Global Studies en disciplines humanístiques com la literatura i la història.

Aquesta línia de recerca té dos sublínies:

a) Quina és la vigència dels Estudis d'Àrea i els estudis comparatius tradicionals en el context de coneixement actual? Quina és la interrelació possible entre els estudis locals, nacionals i globals en disciplines com la història o la literatura? Hi ha hagut en el passat formes de representació o d'articulació global que il·lustrin les globalitzacions contemporànies i, especialment, els discursos que aquestes generen? Quins són els principals mecanismes globals de transferència de coneixement en disciplines acadèmiques com la història o la literatura? Quines són les formes de representació i auto-representació intercultural inscrites en els discursos de la globalització?

b) Representacions de l'Àsia Oriental en el món contemporani: Fruit de la globalització i en el marc de la Societat de la Informació s'han produït diversos canvis en la circulació de representacions de l'Àsia Oriental a Occident en múltiples àmbits i disciplines. L'objectiu d'aquesta línia de recerca és analitzar aquests canvis des d'un punt de vista teòric (propi de la teoria cultural) i/o centrat en un estudi de cas específic (anàlisi de representacions en els media, en la literatura, en el cinema, en la publicitat, etcètera). Aquesta sublínia de recerca proposa abordar preguntes com ara: Quin tipus de representacions de l'Àsia Oriental són dominants en el món contemporani? Quins discursos construeixen i, alhora, en quins discursos preexistents es fonamenten? Quin nivell d'interrelació tenen amb altres tipus de representació intercultural, interètnica o transnacional? Quin paper tenen les noves tecnologies en la producció, circulació i recepció d'aquestes representacions?

Crisis, alteritat i representació - ALTER

Blog del Grup de Recerca ALTER

Representacions del Passat, espai urbà i globalització

Les representacions del passat han estat un element central en la construcció de les cultures modernes i de la creació d'identitats col·lectives. I, tanmateix, en la mesura que la cultura està ubicada, té lloc en un territori on es produeixen les interaccions entre individus, les ciutats i els espais urbans estan dotats d'un capital simbòlic de naturalesa històrica. L'espai té una història, però les seves representacions estan subjectes a canvi, a apropiació i a conflicte. Aquests fenòmens han estat relativament estables en la societat tradicional. En la societat contemporània, no obstant, es veuen fortament afectats per la velocitat que han adquirit els canvis de posició i la mobilitat dels individus arran dels moviments migratoris o de l'acceleració del canvi social i les noves tecnologies. En conseqüència els processos d'identificació es diversifiquen, les representacions del passat entren en competència, i quan hi concorre un passat traumàtic la competència adquireix caràcter de conflicte cultural.

Aquesta línea de treball es planteja preguntes del tipus: Com s'articulen els projectes de reconstrucció del passat en espais urbans concrets? Quin impacte té la traça del passat en les representacions, discursos i pràctiques culturals del present en les comunitats urbanes? Com intervenen els processos de mobilitat dels individus en l'acceptació i transformació dels relats establerts sobre un passat local? Com s'experimenten i s'articulen el trauma i el conflicte històric i cultural a nivell social i individual en l'espai urbà?

Funcions del passat

Patrimoni en conflicte

Aquesta línia de recerca es focalitza en les següents àrees o temàtiques:

a) Patrimoni en temps de guerra

b) La gestió del patrimoni català en relació amb la guerra civil i la postguerra

c) Patrimoni i mercat negre en el context de la globalització

Pàgina web del grup de recerca GRAP (SGR)

Estudis culturals (literatura, art i edició digital)

Nous discursos, pràctiques i institucions de les arts a la Societat Xarxa

Aquesta línia de recerca es centra en l'estudi de les arts en el context de la societat xarxa i des de diferents vessants: històrica, teòrica, social, econòmica i/o política. Es parteix de la diversitat de les arts actuals així com la seva interrelació i hibridació en noves formes (arts visuals, disseny, arts sonores, música, arts escèniques, arquitectura, moda, arts dels mitjans, arts digitals, art i ciència etc...) i alhora de la diversitat d'aproximacions, perspectives i metodologies d'estudi de l'art i el món de l'art, tant disciplinars com, especialment, les interdisiplinars. L'objectiu és obtenir una visió integral i materialista dels nous discursos, pràctiques i institucions de l'art, i la seva relació amb el passat, present i visions de futur:

Història i teoria de les arts: estudis històrics i teòrics sobre les arts actuals, així com la forma en que aquests redefineixen el passat i projecten un futur. Algunes preguntes clau són:   com estan canviant els discursos i pràctiques de les arts? De quina manera la societat xarxa, la globalització i les tecnologies d'informació i comunicació estan transformant les històries i teories de les arts actuals? Quin paper te la materialitat de les arts en la propia definició del camp? A quins canvis metodològics i epistemològics s'enfronta la Història i teories de l'Art actualment?

Museus i centres d'arts: estudis museològics en l'àmbit de les arts actuals, així com la seva connexió amb els nous mitjans digitals i les transformacions en curs de les funcions dels Museus i Centre d'arts. Algunes preguntes clau són: quiné s el paper dels museus avui en dia? com redefineixen el seu camp d'acció el museus i les altres institucions artístiques en relació a les transformacions socials actuals? Quina paper transformador aporten els nous mitjans en els museus i altres institucions? Com trascendir l'estudi de visitants i aproximar-se a una visió relacional del museu? Com caminar cap al museu participatiu? Quins reptes actuals tenen la conservació i documentació actual als museus i a la societat en general? Com avançar cap a una museología crítica?

Sociologia de les arts: estudis socials sobre les arts i el món de les arts, lligam entre art i societat. Algunes preguntes clau són: quin paper tenen les arts en l'establiment i consolidadció de vincles i cohesió social? Com s'estableix el joc de distinció socials a través de les arts? Com es genera el valor en les obres d'art? De quina manera s'articulen les relacions socials en el món de l'art? Mitjançant quins dispositius? Com treballar empíricament l'estudi social de les arts? Quin paper tenen els nous mitjans en la redefinició de la relació entre art i societat?

Economia política de les arts: estudis econòmics i polítics de les arts i el món de les arts des d'una perspectiva sistèmica, anàlisis dels mercats de les arts. Algunes preguntes clau són: De quina manera es construeix el valor econòmic i simbòlic de les arts avui en dia? com es redefineixen els mercats de les arts en el context de la societat xarxa? Quin paper tenen les tecnologies d'informació i comunicación en aquesta redefinició? Quina és la relació entre el coleccionisme actual i la materialitat/inmaterialitat de les practiques artístiques? Quin paper hi juguen les galeries i altres agents culturals? De quina manera s'articulen les polítiques culturals vinculades a l'àmbit de les arts actuals?

InteractuArt: art i societat a l'era digital - GROUPWARE.CAT

Blog de Pau Alsina

Literatura comparada i estètica de la recepció

Es proposa l'anàlisi d'un corpus de textos o de la producció d'un autor des del punt de vista de l'estètica de la recepció, fent especial èmfasi en l'anàlisi literari d'imatges i mites relacionats amb la tecnologia i les utopies polítiques. Les llengües implicades poden ser l'anglès, el francès, xinès i el català i/o el castellà.

La metodologia es basa en diverses línies d'investigació possibles:

a) Recollida exhaustiva d'obres o creació/selecció d'un corpus en funció de criteris justificats.

b) Anàlisi del tipus d'obres en funció de la cultura de recepció, hipertexts, hipotexts i intertexts. Anàlisi de la fortuna i impacte de les obres. Anàlisi de les possibles influències d'aquestes obres o de l'autor sobre la cultura de recepció.

c) En cas de traduccions/adaptacions, contrast entre obra original i obra traduïda/adaptada i cultures corresponents. Anàlisi del paratext editorial de les obres.

Llibre electrònica i edició digital

En el context d'Internet i de la digitalització de la informació, el llibre i, en general, la cultura escrita estan vivint transformacions molt importants. A fi d'analitzar aquests canvis, amb una base empírica sòlida i centrant-nos en fenòmens reals i no en especulacions sobre el futur, proposem les següents línies de recerca que fan èmfasi especial en el rol dels diferents actors socials implicats i en les pràctiques d'apropiació i domesticació de les innovacions tecnològiques per part dels usuaris:

a) Transformacions del sector editorial: producció, distribució i comercialització del llibre

b) Canvis en els hàbits de lectura i ens els sistemes de prescripció

c) Formats i dispositius de lectura: funcionalitats i formes d'interacció amb l'obra

d) Conflictes entre cultura lliure i cultura propietària

e) Autors i estratègia digital

f) Biblioteques públiques i acadèmiques: l'accés a obres digitals

g) Aplicacions i nous gèneres textuals

h) Edició filològica digital

Pàgina Web Teresa Iribarren

Gènere i sexualitat en la literatura i la cultura catalanes actuals

La literatura i la cultura catalanes són un terreny especialment fèrtil per explorar les problemàtiques de la identitat en les societats contemporànies. Tanmateix, amb més freqüència del que seria desitjable aquestes qüestions es tracten reduint tot el camp identitari a una sola categoria (com ara la nació), a partir d'una idea del subjecte centrat --sense altres determinacions-- en la racionalitat, i per tant fora d'un marc teòric que doni compte del paper que juguen fenòmens que s'escapen a aquesta racionalitat, com ara la fantasia o la complexa xarxa de malreconeixements en què es fonamenta el funcionament del camp cultural (és a dir: el paper de l'inconscient). Així doncs, en aquesta línia de recerca ens interessem per les complexes i sovint conflictives relacions entre la subjectivitat (el desig, el cos, la identitat, els processos de formació del subjecte) i la socialitat, les dinàmiques institucionals en la cultura (com ara la construcció del cànon, l'autoria o la legitimació), els fenòmens col·lectius com la nació, els mecanismes d'estratificació social com el gust o les dinàmiques de subordinació i resistència.

No intentem donar resposta a aquestes qüestions de forma directa, sinó mitjançant l'anàlisi d'aspectes de la cultura catalana contemporània a partir dels seus discursos, pràctiques institucionals i representacions, aquestes últimes concretades en textos literaris, cinematogràfics o televisius, per exemple. El marc teòric a partir del qual treballem inclou la teoria cultural, aspectes del pensament contemporani, la psicoanàlisi, la teoria feminista i la teoria queer.

Grup de Recerca - IdentiCAT

Blog del Grup de Recerca IdentiCAT

Cultura i societat en l'era digital

Cultura i tecnologia: La producció social de les subjectivitats en la cultura contemporània.

L'objectiu d'aquesta línia de recerca és estudiar el lligam entre cultura i societat a través de la mediació de les indústries culturals, de les tecnologies de la informació i la comunicació i del consum, tres esferes en contínua transformació. Aquest objectiu se situa en els debats actuals sobre com els forts canvis en la societat i la cultura estan modificant la nostra experiència subjectiva del món social.

Dins d'aquesta línia proposem:

a) Estudis qualitatius i quantitatius dels estils de vida, el consum i la producció culturals en el context de l'apropiació dels media i la tecnologia en la cultura corrent. L'objectiu és analitzar com els canvis en la tecnologia, els media i la indústria cultural modifiquen l'articulació de les diferències culturals i les desigualtats socials.

b) Estudis sobre l'articulació entre tecnologia i emocions, i més concretament com la tecnologia està articulant la corporalitat i les emocions. S'orienta a l'anàlisi del lloc que ocupen les emocions en la configuració de les subjectivitats modernes en el marc de la societat de consum i les tecnologies de la informació i la comunicació.

Pàgina Web del Grup de Recerca GRECS

Cos, gènere i sexualitats als mitjans digitals

Es proposa el desenvolupament de recerques empíriques relacionades amb:

a) Activismes de gènere en el món global: aquesta àrea de recerca pretén aproximar-se a la relació entre els nous moviments socials i les TIC centrant-se particularment en els activismes identitaris com ara l'activisme LGTB, grups d'homes, feminismes, etc. Es podran portar a terme recerques sobre el coneixement de les formes particulars de sociabilitat i associacionisme basades en les categories identitàries relacionades amb la sexualitat i/o els gèneres tant en contextos online, offline o des d'una perspectiva sistèmica d'articulació de diverses formes de sociabilitat.

b) La corporalitat digital: aquesta àrea de recerca es proposa aproximar-nos a l'estudi de la construcció del jo i de la co-presència social en les interaccions digitals mitjançant diferents estratègies de corporalització, narratives i régims de visualitat. Es vol abordar una anàlisi sobre com performem els nostres cossos, la nostra sensorialitat i les nostres emocions en les xarxes socials, així com les interseccions entre cos i gènere en l'anàlisi de la corporalitat en les mediacions tecnològiques de la vida quotidiana.

c) Representacions dels gèneres i les sexualitats als (nous) mitjans: s'analitzaran les formes de representació dels gèneres i les identitats sexuals als mitjans de comunicació i les xarxes socials. Es tracta de realitzar estudis sobre els mecanismes i estratègies de presentació i representació dels gèneres i les sexualitats i d'analitzar els seus aspectes performatius en la construcció de la publicitat, la intimitat, la sexualitat i el cos.

d) Col·lectius de pacients, percepció del cos i estigma en els mitjans digitals: Aquesta àrea de recerca se centrarà en la mediació tecnològica en la construcció de la identitat del cos d'homes i dones que es troben en una situació d'estigma social. L'estudiant haurà de seleccionar casos [xarxes socials, blogs, webs personals...] d'individus -homes i dones- amb l'objectiu d'analitzar amb quins recursos i com aquesta situació d'estigma es corporalitza [embodied]. És a dir, com el cos els serveix per a identificar-se com a membres d'una determinada identitat col·lectiva i com aquest procés conté aspectes terapèutics i desestigmatitzadors. També s'inclou en aquesta línia la creació de comunitats virtuals de col·lectius de pacients i en temes relacionats amb la salut psico-social.

Tecnologia i acció social - ATIC

Cultura Digital i Nous Mitjans - MEDIACCIONS

Alimentació, cultura i transformacions socials

L'alimentació forma part de la cultura i la societat, i per tant, les nostres alimentacions contemporànies es troben en una constant i continuada reformulació i evolució en el context de la globalització. Les transformacions dels hàbits i de les estructures alimentàries actualment tenen molt a veure amb els desenvolupaments tecnològics en la seva producció i consum, però a més, els hàbits alimentaris estan profundament relacionats amb el gènere, les classes socials, les edats o les cultures d'origen.

Aquesta línia de recerca pretén reflexionar sobre els aspectos alimentaris en els nostres contextos socials i culturals actuals en relació amb l'emergència de noves formes productives i noves formes de circulació i consum alimentari en el context de la globalització i el desenvolupament tecnològic, però també en relació amb nous moviments socials (slow food, cooperatives de consumidors, relació entre productors ecològics i clients a través d'internet, etc), amb noves maneres de compartir la cultura culinària a la cultura popular (blogs de cuina, shows televisius, etc.) i amb noves formes de categorització social, desordres i trastorns alimentaris, etc.(importància de l'alimentació en la sedentarització, anorexia, abulimia i altres trastorns vinculats a l'edat, el gènere i les formes de vida).

Sublínies:

a) L'alimentació en la societat i cultura contemporànies:El punt de vista sociocultural, de l'alimentació i de la nutrició humana, ens dóna una visió que va molt més enllà d'allò biològic. Aquesta sublínia inclou, entre altres, les següents orientacions: hàbits alimentaris en relació a grups socials i col·lectius; l'alimentació com a símbol de poder i com a factor identitari, per la seva relació amb el món de les creences i de l'estètica.

b) Gastronomía, nous mitjans digitals i xarxes de colaboració: Anàlisi de les noves pràctiques i socialització del coneixement gastronòmic al voltant de la cuina, la gastronomia popular, el turisme gastronòmic, entre altres, estimulades per la generalització dels dispositius mòbils i l'emergència de les xarxes socials. Anàlisi de l'organització i l'impacte social que tenen aquesta mena de pràctiques i els grups socials generats al seu voltant.

c) Patrimoni culinari, tradició, identitat i turisme: Anàlisi de les transformacions de la idea de patrimoni culinari, tradició i identitat i de la seva conservació i difusió a través dels nous mitjans. Estudi de la interacció entre les xarxes de colaboració gastronòmica i la generació de nous serveis turístics.

Ciència, tecnologia i innovació socials

Aquesta línia presenta quatre àrees de recerca:

a) Pràctiques creatives en la cultura digital: En aquesta línea proposem projectes de recerca per a l'anàlisi de la cultura digital, especialment en relació a les pràctiques creatives, disseny i formes col·laboratives en la producció d'entorns i tecnologies digitals. Dins d'aquest àmbit, es considerarà també les transformacions socials en el coneixement expert, la definició de la materialitat, l'espai i el temps, així com la tensió entre diferents models culturals i ordres morals en les forma d'entendre la participació ciutadana, la innovació i el futur.

b) Commons-based peer production: Projectes de col·laboració massiva en línia com el del programari lliure o iniciatives com Wikipedia, constitueixen un dels fenòmens socials més importants al voltant d'Internet. Alguns autors consideren que representen una forma innovadora de producció social, donat que tenen lloc al marge del mercat i les seves regles, i sense la intervenció d'estructures organitzatives jeràrquiques o sistemes gerencials de comandament. Tot i que sovint se'ls descriu com a projectes horitzontals i auto-organitzats, utilitzen procediments molt complexos i sofisticats per a la revisió per pars, l'acreditació i la participació. Quin és el rol d'aquests sistemes de governança o de manteniment de la comunitat en la promoció de la participació i la qualitat? Sistemes de governança diferents provoquen comportaments i resultats molt diferents? Quins són els seus trets comuns? Fins a quin punt aquests sistemes estan inscrits en l'arquitectura tècnica de les plataformes de col·laboració? Són ells mateixos oberts a la discussió i la modificació per part dels usuaris?

c) eScience: Internet ha tingut un profund impacte sobre molts aspectes de la col·laboració social i la creativitat. D'una banda, la participació dels usuaris en la creació de programari ha erosionat la tradicional distinció entre usuaris i productors: els moviments pel codi-obert i pel programari lliure moviments són clars exemples d'aquesta nova situació. D'altra banda, l'aparició de les xarxes P2P ha augmentat enormement la capacitat col·lectiva d'intercanvi de continguts culturals i, per tant, la creació de noves obres. Però com afecten aquests nous fenòmens la ciència, les seves pràctiques i les comunitats científiques? Estan canviant els patrons de col·laboració entre els científics? Està canviant el sistema de publicació científica, incloent el sistema de revisió per pars, com a resultat de les noves formes de publicació electrònica i en accés obert? 

d) Epistemologia cívica: El concepte d'"epistemologia cívica" s'ha proposat per a entendre com les polítiques públiques generen, validen, usen o modifiquen coneixement científic en la presa de decisions col·lectives, i també com les organitzacions polítiques difereixen en les seves respostes a les qüestions ambientals, mèdiques i tecnològiques. Abasta facetes com ara els estils i tipus d'evidència que articulen el coneixement, l'apoderament dels actors socials a l'hora de determinar qui són els experts, la creació d'institucions per arbitrar entre dictàmens diferents, i el desenvolupament de sabers híbrids a través d'aliances entre la indústria i el moviment ecologista. L'epistemologia cívica ha estat estudiada sobretot en països com EUA, Regne Unit i Alemanya. Seria molt interessant explorar l'epistemologia cívica a Espanya - i en altres països - per tal de facilitar la comparació internacional.

Cultura Digital i Nous Mitjans - MEDIACCIONS

Grup de Recerca GADE

Blog de Pau Alsina

Lingüística en la societat de la informació

Lingüística i lingüística aplicada en la societat del coneixement

Aquesta línia de recerca presenta quatre orientacions de recerca:

a) Lingüística per al processament del llenguatge natural.

b) Estudis sobre la teoria de la metàfora conceptual i la teoria de marcs (com en el treball de George Lakoff) per a l'anàlisi del discurs i de les actituds en els mitjans i en la societat.

c) Traducció automàtica i eines per a la traducció: traducció automàtica estadística i basada en exemples; eines de traducció en general; ús de corpus paral·lels de gran mida per a la millora de la qualitat dels resultats d'aquests sistemes; extracció automàtica de terminologia; aprenentatge automàtic per a l'obtenció de recursos lingüístics.

d) Estudis sobre textos especialitzats i terminologia orientats tant a la reflexió i delimitació teòrica, com a la seva aplicació en els processo de traducció i en els sistemes de processament del llenguatge. Estudis sobre els processos neològics en l'actual societat de la informació.

LPG - Language Processing Group

Ciències socials aplicades i economia conductual

E-Readness, divisòria digital i TIC per al desenvolupament

La línea d'e-Readiness, Divisòria Digital i TIC per al desenvolupament centra la seva recerca en la modelització de la Societat de la Informació a partir dels indicadors, la mesura del grau de desenvolupament de l'economia i societat digitals, així com el disseny de polítiques publiques basades en aquests indicadors. Es persegueix tant una aproximació teòrica de definició i mesura de la divisòria digital (i, per tant, relacionada amb la línia d'e-Readiness) així com en les polítiques i iniciatives publiques i privades aplicades per combatre-la en els diferents escenaris de la societat - llars, educació, govern, empresa - així con el els diferents àmbits relatius al desenvolupament: TIC contra la pobresa, mòvils per al desenvolupament (m4d), e-learning per al desenvolupament (el4d), TIC per al desenvolupament rural (ICT4RD), TIC i acció humanitària, TIC i cooperació al desenvolupament, etc.

Activisme, Hacktivisme, Plataformes socials i Moviments polítics en Xarxa

L'anàlisi de l'acció política parteix sovint d'uns actors tradicionals en democràcia (governs, parlaments, partits, sindicats, ONG) i, en alguns casos, en compara l'activitat amb altres iniciatives extra-representatives o fora de les institucions. La Societat Xarxa, però, ha estat testimoni de l'aparició de nous actors que tenen, al mateix temps, característiques de les institucions i de les accions polítiques descentralitzades i extra-representatives. Volem analitzar l'emergència de moviments polítics en xarxa, la seva configuració i la seva transformació al llarg del temps i dels espais, la seva relació amb els actors de la democràcia tradicional i els mitjans de comunicació, així com la seva imbricació en els espais físics i els esdeveniments polítics.

La salut en la societat xarxa

Els sistemes de salut estan experimentant un canvi de paradigma, de "l'era de la medicina industrial a l'era de la informació en l'atenció sanitària". Aquesta línea de recerca es centra en l'anàlisi d'aquesta transició que es perfila en els sistemes de salut; transformant el paper dels agents de salut (els pacients, els ciutadans, els professionals de la salut, gestors, responsables polítics) i que té un impacte en la qualitat, l'eficiència i l'equitat de l'atenció sanitària.

Economia conductual

La línia de recerca en Economia Conductual explora alternatives per perfeccionar la racionalitat, la comprensió de com els individus prenen decisions que són inconsistents amb la teoria econòmica estàndard i els supòsits de la presa de decisions racionals. Per tant, l'economia conductual desafia els models econòmics neoclàssics, basats en el supòsit que es individus són capaços de prendre decisions econòmiques constantment per maximitzar els seus propis interessos. Sobre la base de la recerca en psicologia cognitiva i social i la sociologia, l'economia conductual explora alternatives per perfeccionar la racionalitat mitjançant l'anàlisi de com la intenció, la cognició i les emocions interactuen amb les relacions interpersonals, les xarxes socials i les normes en la presa de decisions.

Innovació en el sector públic i les TIC

En la línia de recerca en innovació del sector públic s'analitza el paper de les TIC com a facilitador de la innovació en el sector públic, centrant-se en el Govern, la sanitat electrònica, l'administració electrònica, la inclusió electrònica, el govern obert, i un govern transparent i com la interacció de les TIC amb els diferents actors facilita: la innovació de serveis (nous serveis o una millora de la qualitat d'un servei existent), la innovació en la prestació de serveis (vies noves o alternatives de subministrament de serveis públics), la innovació administrativa/organitzacional (canvis en les estructures organitzatives i les rutines), la innovació conceptual (el desenvolupament de nous punts de vista i desafiaments als supòsits existents); innovació política (canvis en el pensament o el comportament en la formulació de polítiques), i la innovació sistèmica (noves o millors fórmules d'interacció amb altres organitzacions i fonts de coneixement).

 

Tecnociència, cultura i societat

Aquesta línia de recerca gira entorn del camp interdisciplinari dels estudis de ciència i tecnologia (STS). La noció de tecnociència presenta un matís específic que, d'una banda, dóna especificitat als nostres interessos de recerca i, de l'altra, deixa lloc per a un plantejament particular de l'estudi de les societats del coneixement. Tecnociència és un terme encunyat en STS per a designar les relacions entremesclades entre ciència, tecnologia i societat com a objectes d'interès científic per a les ciències socials. Pel fet que la ciència i la tecnologia estan profundament integrades en la societat del coneixement, l'estudi de gairebé qualsevol producció cultural i formació social en aquest context s'ha d'afrontar com a resultat de processos materialment heterogenis i dinàmics. Aquesta afirmació es basa en el fet que la tecnociència, més que estar limitada a institucions específiques i clarament identificades, avui dia està plenament interconnectada en una multitud de pràctiques culturals i socials.

Dins d'aquest marc general, la nostra activitat de recerca actualment se centra en el següent:

Democràcia tècnica i del coneixement

La constitució i la proliferació de grups híbrids amb una mescla de persones del carrer i experts per a solucionar polèmiques públiques s'ha convertit en una característica comuna de les nostres societats. Aquests fòrums híbrids tenen lloc com una iniciativa institucional (de dalt a baix), i promouen mecanismes participatius com conferències públiques de consulta i consens, o com accions de mobilització (de baix a dalt) com, per exemple, les de grups interessats que exigeixen una major participació en la definició de polítiques d'assistència social a l'Estat espanyol (el nostre estudi de cas actual). En aquest context, ens interessa supervisar projectes que estudien formes de participació pública de baix a dalt en polítiques orientades al coneixement. En particular, ens interessa identificar el paper que tenen les formes de coneixement expert i no expert en les formes de mobilització pública contemporània. Com mostren els grups interessats la seva preocupació, com la fan visible i com aconsegueixen acumular coneixement i com donen suport a les seves demandes? Quin és el paper del coneixement fonamentat i les experiències personals per a legitimar les seves demandes i per a mobilitzar i capacitar la seva gent?

Contacte: Israel Rodríguez-Giralt (irodriguezgir@uoc.edu)

Pàgina web: https://uoc.academia.edu/israelrodriguezgiralt

Moviments socials com a Xarxes-Actors

Malgrat un creixent interès dels STS per l'impacte dels canvis contemporanis en la governança i la perícia en la participació pública, les organitzacions no governamentals i les xarxes de protesta, l'anàlisi de com les perspectives dels STS i la teoria de xarxa-actor (ANT) poden contribuir a l'estudi general de moviments socials, des del nostre punt de vista, encara resta pendent. L'objectiu d'aquesta línia de recerca és explorar la rellevància dels estudis de ciència i tecnologia, i en particular la teoria de xarxa-actor, per a l'estudi dels moviments socials i altres formes d'acció col·lectiva. Ens interessen les propostes de doctorat dedicades a l'anàlisi de la manera en què la sensibilitat i el mètode d'anàlisi material-semiòtic podrien transformar la comprensió i la conceptualització de l'activisme social, cultural i polític contemporani. Al mateix temps, ens interessa analitzar la manera com l'estudi d'aquestes realitats pot transformar o qüestionar les anàlisis i els mètodes dels STS. 

Contacte: Israel Rodríguez-Giralt (irodriguezgir@uoc.edu)

Pàgina web: https://uoc.academia.edu/israelrodriguezgiralt

Les polítiques de la vida independent a Espanya

El concepte de vida independent s'ha desenvolupat arreu del món com un repte per a la reflexió convencional sobre discapacitat, dependència i assistència. Durant quaranta anys, activistes i professionals preocupats pels drets de les persones amb discapacitat han lluitat pels seus drets d'autodeterminació, autonomia, elecció i control de les seves pròpies vides. Amb els anys, aquesta demanda ha millorat la qualitat de vida de les persones discapacitades i altres grups desfavorits i ha tingut efectes profunds en la legislació antidiscriminació, en les polítiques governamentals i en la transformació de serveis socials d'assistència.

En contrast amb altres països occidentals, Espanya ha estat més aviat poc inclinada a la incorporació de premisses de vida independent dins de la provisió de polítiques i serveis. Això pot atribuir-se a un fort model d'assistència de caritat, mèdic i individual, en la seva major part finançat públicament, i organitzat al voltant d'associacions de discapacitat sectorial gestionades per parents o professionals. Aquesta situació ha començat a canviar a causa de l'acció de nous grups activistes, com l'Independent Living Forum, i les pressions de la UE per a aconseguir una major convergència dins les polítiques d'assistència social d'Europa. A partir d'una mescla de STS, estudis de la discapacitat i teoria dels moviments socials, ens interessa documentar aquesta incorporació progressiva de premisses de vida independent a Espanya, i analitzar el seu impacte en les administracions, els proveïdors de serveis, associacions i usuaris. Al seu torn, ens interessa explorar els efectes d'aquests ajustos organitzatius, polítics i econòmics en la transformació de la mateixa definició de vida independent, de discapacitat, de dependència i d'assistència.

Contacte: Israel Rodríguez-Giralt (irodriguezgir@uoc.edu)

Pàgina web: https://uoc.academia.edu/israelrodriguezgiralt

Innovacions en l'assistència

L'auge en les necessitats a llarg termini d'assistència en les societats contemporànies ha generat un esclat d'innovacions tècniques i socials que van dels sistemes de teleassistència a comunitats d'assistència d'iguals dissenyades per a promoure la vida independent i saludable. Els seus usuaris són responsables de tenir cura de la seva pròpia salut, de controlar la seva pròpia activitat i de prendre decisions sobre el seu estil de vida, tenint en compte els seus riscos associats. A partir d'estudis de domesticació i d'estudis materials-semiòtics d'innovació, estem interessats en la manera en què la salut, l'autonomia, l'assistència i la solidaritat, com també certes identitats socials, estan representades en el procés d'innovació i la manera en què s'implanten, es desafien i prenen forma quan els usuaris se n'apropien. També, ens interessa conèixer els efectes de la creació d'espais públics (place-making) i la comunitat de pràctiques i formes de socialitat que sorgeixen entorn d'aquestes innovacions en l'assistència.

Contacte: Daniel López Gómez (dlopezgo@uoc.edu)

Pàgina web: https://uoc.academia.edu/daniellopez

Innovacions quotidianes i des de la base

La innovació és cada vegada més inclusiva. Els usuaris s'han d'implicar activament al llarg del procés d'innovació. Però malgrat els esforços en aquest sentit, certs grups socials, com persones grans, discapacitades i marginades encara són considerades mers «beneficiaris» d'aquestes innovacions, per la qual cosa se'ls representa i se'ls incorpora en el procés com a consumidors «vulnerables» que necessiten solucions noves, i amb poca o cap capacitat de generar les seves pròpies solucions. Ens interessen aquestes invencions des de la base com a implicacions personificades quotidianes i culturalment informades, i reflexionar sobre les preguntes següents: quin tipus de comunitats epistèmiques i comunitats de pràctica estan relacionades amb aquestes invencions des de la base? De quina manera sorgeixen aquestes invencions i quin tipus de mètodes i procediments ho fan possible? De quina manera estan el coneixement, la perícia i la tècnica distribuïts socialment en la producció d'aquestes invencions? Com està representada la seva identitat en aquestes invencions? Com poden aquestes invencions alimentar els processos d'innovació? Suposen un desafiament per als mètodes participatius?

Contacte: Daniel López Gómez (dlopezgo@uoc.edu)

Pàgina web: https://uoc.academia.edu/daniellopez

Fragilitat de les infraestructures i el material

Ens interessa explorar la iniciativa de diferents moviments col·lectius per a obrir els aspectes més ocults, subjacents, invisibles, infraestructurals i quotidians de la vida diària (Lampland & Star, 2009). Podríem esmentar grups influenciats per una ètica del «fes-ho tu mateix» (DIY), hacker, creadora i reparadora, que intenta produir ajudes tècniques de disseny obert o desafiar i modificar infraestructures urbanes. Com han suggerit estudis de manteniment, reparació i reciclatge, aquestes activitats contribueixen a fer que l'assistència es converteixi en una qüestió política pel que fa a infraestructures materials (Graham & Thrift, 2007; Gregson, Metcalfe & Crewe, 2009; Henke, 1999; Denis & Pontille, 2011). Com diuen aquests col·lectius, deixar de banda l'assistència necessària per a aquestes infraestructures materials tindria efectes dramàtics pel fet que impediria, d'una banda, la possibilitat de fer llum a les vulnerabilitats i febleses que aquestes infraestructures contribueixen a mantenir i, d'altra banda, la possibilitat de concebre infraestructures basades en aquestes vulnerabilitats i febleses.

Contacte: Daniel López Gómez (dlopezgo@uoc.edu)

Pàgina web: https://uoc.academia.edu/daniellopez

Desastres i política

Si bé hi ha una comunitat sòlida d'enginyers i legisladors que treballen en els desastres, el seu plantejament no ha implicat directament els constituents socials i polítics dels desastres. Al revés, els científics socials no han tractat plenament la manera en què les catàstrofes i els desastres es converteixen en objectes d'anàlisi i acció, i el seu paper en l'aparició de nous actors i institucions. Aquesta línia de recerca anima els estudiants a estudiar el vincle entre desastres, política i canvi social. De quina manera les catàstrofes reformen les rutines, els col·lectius, les convencions i les institucions? De quina manera aquestes realitats afecten la demarcació entre el que és social i el que és natural, el que és tecnològic i el que és polític? Com es reparteixen les responsabilitats? Quins agents participen en els plans de prevenció, mitigació o reconstrucció? Quines són les pràctiques, els recursos i el coneixement implicats en la definició del que constitueix un desastre?

Contacte: Israel Rodríguez-Giralt (irodriguezgir@uoc.edu)

Pàgina web: https://uoc.academia.edu/israelrodriguezgiralt

Art, ciència, tecnologia i societat

Al llarg de la història, les pràctiques artístiques s'han hibridat amb tot tipus de ciències i tecnologies, i han explorat nous materials, noves idees, nous contextos, formes i espais de creació. En el context de la societat en xarxa aquests processos, molt presents en la cultura, s'emfasitzen i s'acceleren i porten a moltes pràctiques específiques -com l'art dels mitjans-, en què interaccionen art, ciència, tecnologia i societat, sovint de manera crítica o innovadora. Un plantejament del seu estudi i la seva anàlisi amb de la perspectiva dels STS i ANT és particularment fèrtil i convenient, i permet no solament el seu estudi específic sinó enfrontar-se a nous reptes ontoepistemològics per a l'estudi i l'anàlisi de l'art i del mateix món de l'art amb un plantejament material-semiòtic. Algunes qüestions rellevants tenen a veure amb l'estudi d'aquestes relacions heterogènies materialment i discursivament que produeixen i reorganitzen tot tipus d'actors en les pràctiques, els discursos i les institucions implicats.

Contacte: Pau Alsina (palsinag@uoc.edu)

Pàgina web: https://uoc.academia.edu/paualsina

Alimentació, ciència i tecnologia

La tecnociència penetra en la producció, la manipulació, el processament, la distribució, la venda i l'emmagatzematge de menjar, però també té el seu lloc en pràctiques com cuinar, tastar i menjar. D'una banda, ens interessa estudiar el paper dels nous mitjans, els aparells innovadors, els experts en alimentació (xefs, nutricionistes, mediambientalistes, etc.) i xarxes alternatives de menjar en la transferència d'aprenentatge de l'alimentació dins de les llars. D'altra banda, ens dediquem a l'anàlisi dels processos d'innovació en la gastronomia. Quin és el paper de la ciència i la tecnologia en la producció de nous processos de creació/cuina, disposicions de tastos, mètodes d'avaluació i formes de socialitat relacionades amb l'alimentació?

Contacte: Daniel López  (email: dlopezgo@uoc.edu)

Pàgina web: https://uoc.academia.edu/daniellopez

Estudis corporals i Educació

Els estudis corporals han travessat amb força el camp de les ciències socials i han deixat de banda la perspectiva unidireccional fonamentada només en el paradigma biomèdic. Amb els treballs de diferents autors del camp de les humanitats o les ciències socials no ens podem limitar a mirar i entendre el cos com a sinònim de la carn. L'educació té un dels papers fonamentals en l'exercici de construcció de les identitats dels subjectes i ha de poder incorporar aquesta perspectiva. Les àrees temàtiques que aquesta línia inclou són: educació i diversitat sexual (GLBT); teories de l'educació i corporeïtat; pedagogies sensibles; poètiques del cos i pràctiques pedagògiques, i cos i experiència: pedagogies encarnades.

Contacte: Jordi Planella (jplanella@uoc.edu)

Pàgina web: https://uoc.academia.edu/JORDIPLANELLA

Estudis sobre diversitat funcional (Disability Studies)

La perspectiva social de la diversitat funcional (DF, discapacitat) ha permès descentrar les problemàtiques que defineixen qui és i què és una persona amb discapacitat. Prendre la paraula i autodefinir-se de maneres diferents de les que planteja l'acadèmia dóna tota una perspectiva ben diferenciada de les maneres de pensar i entendre la diversitat funcional. S'estudien les noves formes d'inclusió social de la diversitat funcional: activisme polític i social del col·lectiu i les estructures de saber i poder que poden facilitar un nou tipus de vinculació i de trànsit social. Aquesta línia de recerca parteix d'una epistemologia encarnada i se subdivideix en àrees com: història de la diversitat funcional; sexualitats i pràctiques en la diversitat funcional; acompanyament social i DF; teoria queer i DF; polítiques i DF; estudis feministes i DF, i territoris intersectorials i DF.

Contacte: Jordi Planella (jplanella@uoc.edu)

Pàgina web: https://uoc.academia.edu/JORDIPLANELLA

Pedagogia social

La pedagogia social és el camp disciplinari que permet estudiar de manera crítica les pràctiques vinculades a l'educació social. És la matriu teòrica d'anàlisi del treball dels educadors. Les subàrees que la configuren són: formació de professionals de l'educació social; història de l'educació social; l'escriptura dels educadors socials; etnografia aplicada a l'educació social; ètica professional; desenvolupament professional dels educadors, i educació i col·lectius minoritzats (poble gitano, minories culturals).

Contacte: Segundo Moyano (smoyanom@uoc.edu), Jordi Solé (jsolebla@uoc.edu)  i Eva Bretones (ebretones@uoc.edu)

Formació i inserció laboral de joves

En aquesta línia es treballa en col·laboració amb entitats i institucions del tercer sector  en el camp de la formació i la inserció sociolaboral de joves. Es tracta d'una línia de recerca en constant creixement i una de les àrees amb més demanda social. El seu interès fonamental és estudiar la realitat per tal de cercar respostes amb models de treball social i educatiu vinculats a la incorporació en el mercat laboral dels joves. Les subàrees que incorpora són: polítiques socials d'ocupació; formació per a l'ocupació, i ocupació juvenil.

Contacte: Segundo Moyano (smoyanom@uoc.edu), Jordi Solé (jsolebla@uoc.edu)  i Eva Bretones (ebretones@uoc.edu)

Aplicacions de la tecnologia a la salut

En els darrers anys, les ciències de la salut han experimentat una evolució en diversos camps tecnològics, com l'electromedicina o la imatge lligada a procediments diagnòstics, intervencionistes o terapèutics.

Aquests avanços són el resultat de l'aparició de la tecnologia digital, que ha permès la manipulació de la informació local i a distància, mitjançant la telemedicina i, per exemple, l'accés a dades clíniques mitjançant aplicacions en la telefonia mòbil.

Hi ha especialitats mèdiques lligades a les tècniques d'imatge que estan en continu progrés per a agilitar l'obtenció d'informació diagnòstica o facilitar l'èxit terapèutic, sempre en benefici del pacient mitjançant una estratègia cost-efectiva. Al mateix temps, gràcies a la seva divulgació, hi ha un interès creixent en l'ensenyament a distància d'especialitats mèdiques que engloben proves complementàries d'alt component tecnològic.

Els membres d'«Aplicacions de la tecnologia a la salut» abordaran els avanços tecnològics de la imatge en les diferents especialitats mèdiques amb una finalitat diagnòstica, intervencionista i/o terapèutica, a més del seu intercanvi i divulgació a distància.

Seus UOC

Barcelona - Madrid - Mèxic DF - Sevilla - València